“Quan escoltem una cançó que portem molt temps sense escoltar, des d’algun moment concret de les nostres vides, s’obren les portes de la memòria i ens veiem immersos en els records […]. És com una clau que obre totes les experiències associades amb el record de la cançó, el seu moment i el seu lloc…”
Daniel J. Levitin.
La música contribueix a augmentar els nivells de serotonina, el neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim i el son i que inhibeix emocions negatives. A través d’ella facilitem la comunicació amb l’entorn i la socialització.
Musicoteràpia, intervenció amb música, reminiscència musical… podem anomenar-ho de multitud de maneres. No deixa de ser un món ple de possibilitats a l’hora d’abordar el procés de l’envelliment i les seves possibles conseqüències a nivell físic, mental i social.
Dur-la a terme no suposa d’una àmplia organització ni recursos, s’adapta a les nostres necessitats i circumstàncies, fent-nos fàcil el recórrer a ella com a teràpia alternativa no farmacològica. Tampoc entén d’edats ni gustos, i pot realitzar-se gairebé en qualsevol lloc.
La demència minva les capacitats cognitives, físiques i emocionals de la persona, i per això, en ocasions, la seva identitat i història personal. Envellir no porta implícita una patologia, però si existeix una que domina sobre les altres en aquest grup d’edat, és aquesta.
Explorar la història de vida d’una persona amb la finalitat d’oferir-li una atenció centrada en la persona és indagar també en els seus gustos i aficions, entre ells els musicals.
Qui més qui menys, tots hem ballat, cantat o utilitzat la música per guarir emocions o relaxar-nos al llarg de la nostra vida. O, per què no, en un moment clau, gairebé sense adonar-nos, sonava una cançó. Avui aquella melodia ens retorna automàticament a aquest moment, provocant tota classe d’emocions i records guardats en un calaix profund del nostre cervell.
Una sessió de musicoteràpia pot realitzar-se de forma individualitzada o en grup, així com per mitjà de diversos materials: instruments musicals o objectes capaços de produir ritmes fets per nosaltres mateixos, auriculars per aïllar la resta d’estímuls i distraccions de l’entorn, equips de música antics i moderns…etc.
I què sentirem? ritmes, cançons, sons quotidians (el xup-xup d’un guisat, un nen que riu, el so del carrer o d’un parc, etc.) segons l’objectiu o beneficis a aconseguir, el perfil de la persona/grup i els mitjans disponibles. Aquestes variables han de ser estudiades per oferir la millor experiència possible.
La musicoteràpia ens ofereix una gran quantitat de beneficis:
Cognitius:
- Ajuda a mantenir o millorar les habilitats verbals. A través d’activitats rítmiques, per exemple, contribueix a la intel·ligibilitat del llenguatge.
- Estimula la memòria a diversos nivells, tant a curt com a llarg termini, ajudant a la reminiscència (evocació de records gairebé oblidats) i a l’aprenentatge.
- Ajuda a mantenir l’atenció i a connectar la persona amb la realitat.
- Incentiva la creativitat.
Físics:
- Actua com a estímul sensorial.
- És relaxant i disminueix l’ansietat i l’angoixa.
- Activa el sistema motor i afavoreix l’equilibri.
- A través del ritme millora la coordinació dels moviments, així com la mobilitat de les articulacions i la força muscular.
Socials, emocionals i espirituals:
- Fomenta la participació, la interacció i la comunicació social en el grup.
- Millora l’estat d’ànim i l’autoestima.
- Permet fer aflorar les emocions.
- Millora l’expressió verbal i no verbal.
Per tant, no existeixen impediments per utilitzar aquesta eina tan valuosa de la manera que es cregui més oportuna en cada cas, tenint en compte sempre que busquem un benestar en la persona usuària.
Alba Sánchez-Rey Osorio
Terapeuta Ocupacional
