Hi ha un dubte força generalitzat entre les persones sobre què és la teràpia ocupacional i és normal també que aquesta pregunta tingui respostes molt diverses depenent de l’àrea en què treballi el o la terapeuta a qui se li consulti. Això dificulta més l’enteniment del rol i de les funcions que complim als espais on treballem.
Vull oferir una perspectiva que reculli una resposta adaptable als diferents àmbits de desenvolupament d’aquesta disciplina.
El significat d’”ocupacional”
És important entendre què és “ocupacional”, ja que moltes vegades aquesta paraula s’associa a l’ocupació, cosa que dificulta la comprensió.
L’ocupacional fa referència principalment a les activitats de la vida diària (AVD), que són totes aquelles activitats que realitzem quotidianament, com vestir-se, menjar, utilitzar el lavabo, pentinar-se… fins a altres més complexes com cuinar, fer la compra, gestionar les nostres finances, practicar la religió, estudiar o gaudir de moments d’oci i temps lliure. Totes aquestes activitats conformen les nostres ocupacions diàries i són, entre altres coses, les que configuren el nostre sentit d’identitat i dignitat.
El potencial terapèutic de les activitats quotidianes
Ara podríem preguntar-nos: Què té a veure això amb la teràpia? I és que en cadascuna d’aquestes activitats, hi ha un immens potencial terapèutic, tant físic com mental. Des de petits i petites explorem el món a través del joc (la principal ocupació durant la infantesa). És aquesta exploració la que ens ajuda a anar entenent el món i avancem a passos de gegant fins que en la vida adulta som capaços de planificar, organitzar, seqüenciar, memoritzar, desplaçar-nos, mirar, escoltar, sentir… per cuinar un plat de menjar.
La teràpia ocupacional com a disciplina
La teràpia ocupacional és una disciplina que utilitza les activitats de la vida diària com a recurs terapèutic, aprofitant activitats que hem realitzat durant tota la vida (i que tenen un significat inherent) amb un objectiu terapèutic. Ja sigui que una persona mantingui la seva autonomia en l’alimentació, que augmenti la seva participació en la comunitat o que col·labori durant l’activitat de vestir-se, entre molts altres. Al capdavall, totes les persones volem arribar a la nostra edat adulta sent autònomes. La teràpia ocupacional entén i utilitza aquesta motivació amb un enfocament terapèutic i holístic, veient la persona en tota la seva integritat, en interrelació amb el seu ambient i amb preferències i interessos personals.
Teràpia ocupacional en l’àmbit de la geriatria
En l’àmbit de la geriatria, i més específicament, de la residència, ens trobem en un entorn de persones grans tan autònomes com en situació de dependència, per la qual cosa els nostres objectius varien, però sempre estan enfocats en les ocupacions.
Estratègies d’intervenció
En aquest context, intentem mantenir les destreses que una persona utilitza per cuinar, per exemple, a través de la simulació de l’activitat o realitzant-la si és possible, ja que quan una activitat quotidiana (i d’interès per a la persona) es perd, els processos mentals i físics que l’acompanyaven poden deteriorar-se.
Un altre exemple és l’exploració dels sentits. Quan una persona està en situació de dependència severa i l’ambient limita la seva participació en activitats, l’objectiu canvia i pot centrar-se a mantenir el seu interès per l’entorn, mostrant sabors, textures, estímuls visuals o auditius. Això es coneix com a teràpia basal o teràpia sensorial i és clau en la gestió de persones en situació de dependència severa.
Mobilització passiva amb sentit ocupacional
La mobilització passiva, on el o la terapeuta mou l’extremitat d’una persona que no pot fer-ho per si mateixa, també és molt important per evitar que les articulacions perdin mobilitat i es produeixi dolor o deformació de l’estructura. En aquest aspecte, des de la teràpia ocupacional, el o la terapeuta intentaran mobilitzar les extremitats, però amb un sentit ocupacional i sempre fent part de la intervenció a la persona, donant informació del que està passant i del que es farà. Per exemple: “mourem el braç com si ens estiguéssim pentinant” o “ens tocarem la cara com si ens estiguéssim posant crema”. Tots aquests hàbits, rituals i activitats estan plens de sentit per a cadascun de nosaltres i són part de la nostra personalitat i integritat personal.
En conclusió, la teràpia ocupacional és una disciplina que, en centrar-se en les activitats de la vida diària, no només busca mantenir habilitats funcionals, sinó també preservar l’autonomia i la dignitat al llarg de totes les etapes de la vida. Des de la infantesa fins a la vellesa, cada activitat quotidiana representa una oportunitat terapèutica per enfortir tant el benestar físic com mental de les persones. En entorns com la geriatria, on la participació en activitats pot veure’s compromesa, la teràpia ocupacional s’adapta per promoure la participació activa, estimular els sentits i mantenir connexions significatives amb l’entorn. Així, reconeix i respecta la individualitat de cada persona, integrant les seves preferències i experiències en un enfocament holístic que promou la salut i el benestar integral.
Fernanda Arduengo G.
Terapeuta ocupacional
