La rutina, l’obligació, sentir-se útil i realitzat, les relacions interpersonals i l’entreteniment són part del món laboral, però tot això un dia s’acaba i ens hem de plantejar una nova situació; La jubilació i un canvi d’hàbits. Davant d’aquesta nova etapa hi ha qui somia en fer tot allò que no ha pogut fer durant anys de treball però també hi ha gent que li suposa un dur afrontament. Des de les Residències del Grup Atlàntida, abordem aquest tema. Què suposa per la persona el fet de jubilar-se?
Cap persona és igual i no tothom reacciona de la mateixa manera però el que si sabem, és que els canvis porten associats canvis i una nova adaptació a la rutina diària. Pel que fa a la jubilació trobem que en alguns casos pot donar-se tristesa i ansietat pel fet d’associar aquesta situació a una etapa de pèrdues (socials, econòmiques i personals) Molta gent quan arriba l’edat de jubilar-se s’identifica amb la vellesa. Els plantejaments que s’havien fet fins llavors canvien i noves qüestions es posen sobre la taula. “Què faré a partir d’ara? O com organitzaré la meva rutina?” Solen ser preguntes que venen a la ment del subjecte.
Però a pesar que a la jubilació es dóna un canvi, no tothom la viu des de la tristesa. Hem preguntat als nostres protagonistes i hem trobat vivències interessants. Uns expliquen que desitjaven jubilar-se per gaudir de noves activitats i d’un major temps per fer diferents coses. Altres expliquen que la jubilació els va portar durant uns quants anys a tornar a fer de pares, ja que han hagut de cuidar dels nets, a causa de la impossibilitat que ho fessin els fills. Altres han optat per retirar-se de les obligacions socials i estar tranquils a casa. Sigui com sigui, se sap que el grau de felicitat de les persones jubilades augmenta quan se senten actives i quan emprenen noves activitats.
Els avis del centre ens expliquen que l’activitat els ajuda molt. Alguns confessen que quan han tingut un temps prolongat on han estat inactius, no només han estat més tristos sinó que físicament també s’han trobat pitjor. Agraeixen que a la residència se’ls hi ofereixi un ampli ventall d’activitats i que s’inicin noves tasques en les quals segueixen aprenent. També afegeixen que la relació social els manté més contents.
Qüestió d’actitud. Aquells que visualitzen un futur amb noves oportunitats gaudeixen de la mateixa manera que si encara estiguessin actius laboralment, però aquells que cauen en la certesa que després de la jubilació es tanquen moltes portes viuen resignats i amb poca alegria.
Els estudis psicològics sobre la jubilació parlen d’etapes, d’entre les quals està la preadaptació i l’adaptació a la nova rutina. Aquestes etapes estan subjectes a les expectatives i a la situació personal de cadascú. El que està clar és que qualsevol canvi és una nova oportunitat de creixement.
Avui dia la jubilació es viu de manera molt diferent de temps antics. La persona gaudeix d’un ampli ventall de possibilitats que fan que el subjecte se senti igualment actiu, i amb igual relació social. Fer viatges, aprendre un nou idioma, fer tasques lúdiques, tallers variats i llocs on conèixer gent, son opcions molt atractives.
La vida és un procés de canvi però no per això, vol dir que pitjor. Jubilació i vellesa s’associen per l’edat però no per la personalitat. El senyor X, que té 98 anys, comenta que no ha parat des de la seva jubilació i que ara ha vingut a la residència per seguir aprenent coses noves i conèixer a nova gent. Fantàstic!
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
