L’home està subjecte a la societat i a la cultura. No podem entendre el comportament d’una persona fora del seu àmbit social. D’aquesta manera les diferents èpoques històriques i les seves circumstàncies influeixen considerablement en el tarannà humà. Quan parlem de vellesa ens ve al cap un seguit d’idees i de pensaments que associem a la nostra societat actual, però sovint ens oblidem del paper que ha tingut l’ancià durant molts anys i el que ha representat per cada cultura. Des de les Residències del Grup Atlàntida, volem fer un homenatge a la vellesa. Quin paper social han representat els avis? De quina manera ha evolucionat la vellesa dins la nostra societat? Comencem des de temps enrere per arribar a l’ancià de l’actualitat.
No hi ha dubte. L’estimació social de la persona gran ha anat canviant al llarg de la història. Amb el pas dels anys l’ancià s’ha percebut socialment de maneres diferents i ha adquirit diferents perspectives socials. En les cultures primitives la persona gran, era la persona venerada. L’avi representava l’autoritat, la saviesa i el respecte. En la vida quotidiana engendrava un rol protagonista i simbolitzava un valor pel sol fet de subsistir. D’aquesta manera el paper de l’avi era fonamental per les societats antigues i representava un lloc privilegiat en la seva societat.
Més tard es van produir canvis. El món laboral es va transformar, l’economia creixia, la manera de vincular-se adquiria un caire diferent i en conseqüència la manera de viure va adoptar un ritme distint. Amb el pas dels anys, la persona gran, portadora de valors i símbol de saviesa i d’experiència, va passar a ser la persona que envellia amb els anys. L’ancià ja no simbolitzava l’autoritat, sinó que la vellesa passava a concebir-se com l’etapa de la jubilació, de la retirada i de la malaltia. La crisi de l’ancianitat va arribar amb la transformació tecnològica on semblava que no hi havia cabuda per mantenir els valors del passat. El nou era el que destacava, l’antic era el que quedava a fora i d’aquesta manera el paper de l’avi es va relegar a un segon pla, perdent protagonisme.
En l’època actual el paper que representa l’ancià torna a fer un gir i adquireix un nou rol social. L’avi que emmalalteix de l’època anterior es converteix en l’avi que reneix. La cerca del plaer constant, el culte al cos, la il·lusió de l’eterna joventut, l’augment de l’esperança de vida i l’ampli ventall d’activitats per la gent gran, fan que l’avi d’avui sigui un avi “jove”, actiu, preparat per seguir exercitant l’exercici físic i la ment, preparat per mantenir els vincles socials i decidit a emprendre noves tasques. Avui dia tenir 80 anys no està renyit amb aprendre un nou idioma, seguir fent esport o jugar amb grup a una tasca atractiva.
A les Residències del Grup Atlàntida observem les inquietuds dels nostres residents. Són grans però no se senten grans. Acudeixen a l’activitat de ball, als tallers de memòria, a les teràpies de grup, a les excursions i a tot un seguit d’activitats que els fan estar dins del grup social. Una nova manera de viure i una nova manera de vincular-se determina l’ancià d’avui dia.
Com veiem el rol de la persona gran ha patit continus canvis i ha simbolitzat diferents qüestions. Ara bé, el que ningú dubte és que sempre s’ha mantingut la certa creença que darrere del pas dels anys s’amaga l’experiència. Qui no ha pres nota dels consells d’un ancià? Canvien les èpoques però es manté l’essència. Ser gran és sinònim de saviesa.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
