Alguna vegada heu compartit habitació amb una altra persona? A les residències de gent gran és una pràctica molt demandada en l’actualitat.
La nostra habitació és un espai que permet intimitat i que es pot personalitzar el nostre gust. Afavoreix el sentiment de pertinença, com a casa nostra, i garanteix a cadascú la seva parcel·la de privacitat. Les famílies, en moltes ocasions, tenen por que els seus familiars comparteixin habitació, ja que hi ha un pensament de pèrdua de la intimitat de la mateixa persona.
Però realment és així?
Aquí descobrirem que no és realment així i que compartir habitació amb una altra persona genera beneficis a curt termini.
Un dels majors beneficis pel resident d’estar en una habitació compartida és la seguretat de comptar amb una altra persona que en un moment donat, quan té un problema, el pot ajudar.
Tot això, implica un altre avantatge relacionat amb les relacions socials i vincles que es creen dins l’habitació. A part, de donar seguretat, fomenta la interrelació en la vida quotidiana, creant llaços d’amistat que poden perdurar en el temps, els quals es van teixint, potenciant la socialització i incideixen a endarrerir l’avanç dels processos degeneratius.
Un tret important de viure en una habitació compartida, naturalment, és ajudar a prevenir la soledat no desitjada a la gent gran. Per circumstàncies, aquestes persones han vist reduït el seu entorn social i conviure amb un altre company o altra companya d’habitació insereix a perdre aquest sentiment de soledat i poder crear una nova xarxa social enriquidora.
Si parlem del tema familiar, també trobem beneficis que ajuden a les persones grans a voler compartir habitació. En certes ocasions, són matrimonis o germans que per circumstàncies de la vida han de viure en una residència. Amb aquesta opció de compartir, ajuda a no trencar els vincles familiars i compartir amb algú de molta confiança, que pertany al seu nucli de tota la vida.
Si pensem en vincles afectius, un avantatge molt rellevant és el benestar anímic. Moltes persones grans se senten, a vegades, depressives i compartir habitació amb una altra persona que té uns sentiments semblants comporta en ells uns afectes de consolar-se i animar-se en aquests moments, sobretot, a la nit on es queden sols a l’habitació. Això implica donar més fortalesa ambdós individus.
Quan comencem a viure a una residència tenim la por de compartir una habitació perquè pensem que la persona no s’acostumarà a l’altra. Creiem això de veritat? Amb l’experiència de testar aquest “compartim” s’ha experimentat un gran benefici per a les persones grans, ja que moltes d’elles, després d’un temps determinat decideixen no canviar a una habitació individual perquè se senten amb una autoestima i autonomia més potenciades i han creat un vincle a vegades tan fort que no volen despendre’s de la companyia de l’altra persona.
Per concloure, després d’enumerar uns quants avantatges en compartir habitació, podem arribar, al cap i a la fi, que compartir genera beneficis en les diferents àrees de les persones grans, tant en l’àmbit conductual, cognitiu, emocional, físic i social. Tot això implica uns sentiments positius a les persones i una sensació de satisfacció generalitzada que garanteix una adequada comunicació entre persones grans, creant una xarxa social amb l’entorn més immediat podent-la anomenar com la família que nosaltres hem escollit.
No us sembla que és molt enriquidor tornar a tenir una convivència diferent dins de la nostra etapa vital?
MARCOS SÁNDEZ
Educador Social
Residència Maragall
