Quants anys té vostè? Com es deia la seva mare? Recorda el que va sopar ahir? Quines instruccions he de seguir per reproduir un DVD? I Quina és la capital de França? Preguntes que requereixen del nostre procés cognitiu i concretament de la nostra memòria. Aquesta petita paraula no només és la base de l’aprenentatge, sinó que a més és el punt central de la nostra vida, per tal de funcionar en el nostre dia a dia i desenvolupar-nos dins l’entorn en el qual vivim.
La memòria és doncs la màgica capacitat que ens permet integrar la informació i fer-la present. Ara bé; què en sabem exactament d’ella? Com funciona? Quants tipus hi ha? Per la seva importància i pels dubtes que ens arriben a Residències Grup Atlàntida en torn aquesta complexa funció psicològica, avui parlem d’ella.
La senyora A no recorda el que va sopar ahir nit, però tot i que fa cinquanta anys que es va casar, t’explica fil per randa com va ser aquell fantàstic dia. La senyora B, no recorda el nom del pare, però és capaç de reproduir sense cap error l’abecedari. D’altra banda el senyor A, no sap quins passos ha de seguir per anar a la saleta del primer pis (tot i que cada dia hi va, desconeix el camí) però recorda com es diuen cadascun dels seus néts. Com pot ser tot això? Per què alguns recorden altres coses i no altres? Diferents parts del cervell, ens donen les respostes. Parlem de magatzems, d’organització i de classificació.
Tot i que el tema de la memòria és llarg i complex, intentarem resumir-ne el més important. Comencem per dir que la memòria és un procés psicològic que ens serveix per emmagatzemar informació, codificar-la i registrar-la per tal de tornar a recuperar-la quan la necessitem. Diferents teories han parlat d’aquesta majestuosa capacitat però cal dir que la més reeixida va ser la de Atkinson i Shiffrin, l’any 86 amb la seva teoria modal. Aquesta diu que principalment la memòria consta de tres magatzems. El primer és el que capta la informació, a través dels diferents canals sensorials (visual i auditiu principalment) La informació romandrà menys d’un segon dins aquest magatzem i o bé caurà sense transcendir més enllà o bé continuarà el seu proces en el sistema cognitiu.
El segon calaix o magatzem, agafarà la informació del primer i la guardarà de manera limitada. Podem parlar de memòria de treball, que ens serveix per estar en actiu. En pocs segons el cervell decidirà si transferim aquesta informació a la memòria a llarg termini (tercer magatzem) o bé si ja ha complert la seva funció descartarem la informació que ha estat necessària puntualment.
La memòria a llarg termini és el magatzem encarregat de guardar fets significatius i una gran quantitat de dades i experiències. Té molta força i no és que sigui la més important, ja que totes ho son, però sí l’encarregada de portar al present allò que fa anys que va passar.
Dins la memòria a llarg termini trobem l‘episòdica que fa referencia a les experiències personals i les seves relacions temporals. També tenim la memòria semàntica, sobre el significat de les paraules. Ambdués es relacionen amb les tasses d’oblit i estan relacionades però l’episòdica es perd amb més facilitat amb el pas del temps.
D’altra banda, la memòria procedimental ens ajuda a saber com hem de fer les coses i quines passes hem de seguir per desenvolupar amb eficàcia una tasca. La relacionem també amb els hàbits. I què diem de l’existència de la memòria autobiogràfica?, doncs que és aquella que guarda els records sobre la nostra vida passada.
La memòria implicita és la que recupera la informació no intencional de l’experiència prèvia. Contràriament la memòria explicita és la de la recuperació conscient de la informació. Podríem seguir parlant de la memòria auditiva, la visual, etc. ja que com hem mencionat abans, el tema resulta complex. Però el més important és a les que hem fet referència.
La senyora A, manté una bona memòria a llarg termini (cal dir que és la més consistent i durardora) la senyora B té dificultat alhora de fer ús de la seva memòria autobiogràfica i el senyor A, té afectada la part procedimental. Tots ells tenen algún dèficit i alguna part conservada. La memòria és complexa i l’obliit està relacionat amb la dificultat de recuperació o una deficient codificació, entre d’altres.
En resum; captem la informació. Si és important l’anem traslladant per diferents calaixos i la guardem durant tota la vida o bé només fem ús en un moment determinat i necessari i després la perdem. És possible recordar unes coses i no altres i també és possible treballar-la perquès es mantingui activa. A residències grup atlantida, mitjançant l’estimulació cognitiva la fem servir per a evitar el seu deteriorament. La memòria no només és deixar de recordar. També és deixar d’aprendre.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
