Sovint, es parla de demència i quan trobem una simptomatologia que li correspon, no pensem en altres possibilitats. El cert, és que existeix una síndrome que és important conèixer i que representa un trastorn greu, habitualment reversible però que s’associa a una alta morbiditat. Parlem de la síndrome confusional aguda, coneguda també com a delírium.
Si bé, el pacient amb demència pot presentar un risc elevat de presentar aquesta síndrome, hem de tenir en compte, què és una cosa i què és l’altra.
En primer lloc, els criteris diagnòstics del delírium, seguint el DSM-IV-TR, són:
- Una alteració de la consciència i una reducció de l’habilitat per focalitzar, mantenir o redirigir l’atenció.
- Canvis en la cognició ( tals com el dèficit de la memòria, desorientació o trastorn del llenguatge) o desenvolupament de trastorns de la percepció, no atribuïbles a un procès demencial previ en evolució.
- El trastorn es desenvolupa en un curt període de temps (habitualment dies o hores) i la simptomatologia fluctua durant el transcurs del dia.
- Evidencia per la historia, l’examen físic o els exàmens complementaris de què el trastorn és conseqüència fisiopatològica directa d’una malaltia sistèmica, intoxicació, efecte dels fàrmacs o per més d’una causa.
Ara bé; quines són les diferencies més significatives amb la demència? Quin és exactament el seu diagnòstic diferencial?
El deliríum té un inici brusc, és una malaltia aguda, que rarament dura més d’un mes i generalment és reversible. Contràriament, la demència, comença de manera gradual, és una malaltia crònica, progressiva, amb una duració d’anys i que generalment és irreversible.
Pel que fa a la desorientació, en la síndrome confusional aguda es presenta de manera precoç, mentre que en la demència es presenta en una fase més avançada de la malaltia. La variabilitat conductual també canvia, ja que durant el delírium es donen canvis d’hora en hora o molt seguits i en la demència és més habitual que el canvi sigui d’un dia per l’altre (sempre i quan no aparegui un delírium).
D’altra banda, el nivell de consciència està molt alterat i és força canviant en el delírium i hi ha més alteracions de l’atenció, cosa que no passa en la demència. De la mateixa manera l’alteració del cicle son-vigília durant el dia és més freqüent en la síndrome confusional aguda.
Finalment cal dir que en el delírium hi ha alteracions fisiològiques més destacades i també més canvis psicomotors. Les alteracions psicomotores en la demència, apareixen més tard.
A les Residències del Grup Atlàntida, tenim molt present la importància de l’assessorament. Quan hi ha un cas d’aquestes característiques sovint els familiars s’angoixen i busquen respostes al neguit que produeixen aquest tipus de malalties. El cas de la senyora A, n’és un, que va ingressar amb la simptomatologia descrita, sense que els seus fills sabessin que li estava passant. Ells mateixos, podien dir que tan sols quatre dies abans de l’ingrés estaven tots de celebració i que la mare d’un dia per l’altre va començar a presentar alteracions i canvis que no entenien. Cal dir que la mare es va recuperar i ara assisteix a centre de dia, per fer activitats que l’estimulin cognitivament i per afavorir la relació social.
Donar aquest tipus d’informació i aclarir dubtes, és rellevant per entendre certes problemàtiques que giren en torn l’avançada edat. Aquesta síndrome, es dóna de manera freqüent i sovint la gent la coneix poc. Pensem que tot i que es pot donar durant la demència, és diferent i sortosament és reversible.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
