No cal tenir una edat avançada per sentir que a vegades la falta de motivació marxa i s’instaura la frustració. Tothom, independentment de l’edat, ha pogut sentir això en algun moment de la seva vida. Però la vellesa és especialment sensible a la desídia i a l’apatia i és freqüent que es donin aquests tipus de sentiments.

La senyora X no només assistia a l’activitat de ball cada setmana, sinó que també s’apuntava a fer qualsevol tasca que impliqués dinamisme i relació social. Fa aproximadament un mes que ha perdut el desig de fer coses que abans li agradaven i refereix una sensació de desgana cap a tot allò que l’envolta. Tristesa? No, parlem d’aplanament emocional; una sensació  d’indiferència afectiva.  Des de Residències Grup Atlàntida volem abordar aquesta temàtica i donar algunes pautes per actuar quan es presenta aquest estat anímic en la vida de les persones majors.

La desídia es defineix com la pèrdua de desig en fer les coses. No hi ha ganes, ni interès ni predisposició davant d’aquelles coses en les quals la persona abans gaudia. En altres paraules podríem dir que es dóna un dèficit de motivació i un aplanament emocional. La desídia és un símptoma freqüent en les demències, sobretot en la malaltia d’Alzheimer i les demències frontotemporals però també pot donar-se per alteracions neuroquímiques o dins d’altres síndromes, així com de manera aïllada.

És important diferenciar entre desídia i depressió. En la desídia hi ha dificultat per iniciar tasques i gaudir de les mateixes a causa d’una pèrdua de resposta emocional. S’instaura la indiferència i la persona es mostra passiva. En la depressió hi ha tristesa, plor, sentiments de culpa i angoixa, les quals no apareixen en el primer cas.

Quines pautes s’han de seguir per prevenir aquesta apatia?

• No criticar mai el seu estat anímic ni utilitzar paraules com “anima´t” o “això que et passa no és res”.
• Propiciar un entorn de conversa per fomentar el diàleg i que la persona pugui expressar el que sent. És important que la persona es senti escoltada i no jutjada. Si rebem una negativa, no insistir ni donar “sermons” teòrics. S’ha d’anar a poc a poc i intervenir amb cura.
• Evitar els comentaris comparatius del tipus; “no entenc què et passa, abans feies això i allò…”
• No fer referència a altres persones. Per exemple “aquella senyora és més gran que tu i mira quantes coses fa…” o “no tens motius per estar així, hi ha d’altres que estan pitjor i s’esforcen”.
• Sense forçar i sempre des de l’empatia hem de motivar al subjecte a què realitzi aquelles activitats amb les quals abans es divertia.
• Demanar -li a la persona ajuda en petites tasques, fent-li saber la importància que té la seva col·laboració.
• Facilitar la relació social. Estar sol en aquests moments pot augmentar el sentiment d’apatia. Trobar connexions socials amb l’entorn, serà positiu pel subjecte.
• Si comença una tasca i no l’acaba, no fer critiques, sinó utilitzar reforços positius, felicitant a la persona pel que ha realitzat.

Si veiem que la persona es nega o no se sap com procedir davant d’aquest tipus de sentiment, es pot sol·licitar ajuda a la psicòloga del centre. A Residències Grup Atlàntida disposem dels professionals adients per tractar qualsevol problemàtica que puguin patir els residents, tant en l’àmbit físic o com en l’àmbit psicològic.

Núria Costa

Psicòloga Mas Piteu