És normal sentir culpa pel fet de portar un familiar a una residència?

La resposta a aquesta pregunta és simple: sí. Però què pots fer amb aquest sentiment de culpa? Hauries de canviar de plans només per evitar sentir aquesta culpabilitat? Estàs fent bé en ingressar un familiar en una residència?

Ha arribat el moment de portar el teu pare, la teva mare o un altre familiar a una residència de gent gran. No te’n pots fer càrrec i saps que estarà més ben cuidat o cuidada en un centre especialitzat. Així i tot, no aconsegueixes deixar de banda cert sentiment de culpa. Estàs fent bé? T’ho hauries de pensar? Has triat la millor residència possible?

A Atlàntida Residències, cada dia ens trobem familiars que se senten com tu, que no saben si estan fent el que és correcte i no poden evitar pensar que estan abandonant i traint el seu familiar. Res d’això. Buscar un lloc on el nostre ésser estimat estigui ben atès és un acte d’amor cap a ell i cap a tu, la persona cuidadora que coneix les seves limitacions i necessita delegar les cures en un equip professional.

Sigui una estada temporal o permanent, t’acompanyem en el procés emocional, sovint complicat, d’ingressar un familiar en una residència.

Per què sentim culpa a l’hora de portar un familiar a una residència?

Entenem que et sentis culpable pel fet de portar el teu familiar a una residència. És una reacció emocional habitual en una situació així, que apareix precisament pel fort vincle que t’uneix amb el teu ésser estimat. És probable que faci un quant temps que te’n fas càrrec, i que ara se’t faci inviable oferir-li les millors cures mentre lidies amb les obligacions del dia a dia.

És possible que t’hagis enfrontat amb pensaments relacionats amb el fet d’estar abandonant el teu familiar o que sentis pressió social dels que no entenen la teva decisió. També és comú sentir-se així per por al que és desconegut i per no saber què trobarà el teu pare o la teva mare un cop ingressi a la residència ni com va serà el seu procés d’adaptació.

Tot i que comprenem que estiguis passant per aquest procés emocional, és important entendre que tenir cura d’algú no és assumir tota la responsabilitat, també és buscar l’atenció professional adequada que t’ajudi a cobrir les seves necessitats. Fer-ho tot tu et pot portar a l’anomenada síndrome del cuidador cremat, i ningú no vol arribar a aquest extrem.

Com enfrontar-se amb la culpa a l’hora d’ingressar un familiar en una residència?

Segurament necessites temps per pair aquesta culpa. Amb els nostres consells, a poc a poc la podràs transformar en tranquil·litat pel fet de saber que el teu familiar està ben atès a la residència.

1. Replanteja la decisió com una decisió de cura, presa des de l’amor cap a aquesta persona.
2. No confonguis culpa amb responsabilitat i entén que no tens control sobre l’envelliment ni la pèrdua d’autonomia del teu ésser estimat.
3. Informa’t de la residència, visita les instal·lacions i comprova de primera mà els serveis que ofereix per afavorir l’adaptació.
4. Mantingues el vincle amb el teu familiar després de l’ingrés, visitant-lo sovint, participant en les activitats de la residència i parlant amb l’equip de professionals que en té cura.
5. Dona’t temps per processar els teus sentiments i per adaptar-te a la nova situació. Si no millora, parla amb altres persones que es trobin o s’hagin trobat en la mateixa situació.

Motius per ingressar en una residència

Una residència no només cobreix necessitats assistencials, també ofereix companyia, seguretat i oportunitats per mantenir-se actiu. Aquests són alguns dels avantatges que tindrà el teu familiar quan ingressi en una residència:

• Tindrà atenció continuada les 24 hores del dia.
• Rebrà atenció especialitzada i personalitzada.
• Podrà accedir a serveis de rehabilitació i recuperació.
• Se li administraran els medicaments segons la pauta marcada pel metge.
• Estarà en un entorn segur i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
• Rebrà estimulació física i cognitiva per mantenir-lo actiu.
• Estarà en companyia i es podrà relacionar amb altres residents.
• Seguirà una alimentació sana i equilibrada, ajustada a les seves necessitats.

Sabem que el procés de transició quan s’ingressa en una residència no és fàcil, ni per al nou resident ni per als seus éssers estimats. Endur-se objectes de record pot afavorir l’adaptació dels ancians a la nova llar. A fora, familiars com tu sovint us trobeu amb un sentiment de culpa que, tot i que és pràcticament inevitable, des d’Atlàntida Residències també us ajudem a gestionar.