Analitzem l’impacte que tindrà l’envelliment de la població als centres residencials per a gent gran i quins canvis hauran d’introduir per tal de garantir una vida digna a la població envellida.
Tradicionalment, la població a Espanya es podia representar com una piràmide: la base, la part més ampla, estava formada per la gent més jove, mentre que la punta, la part més estreta, indicava un nombre més baix de gent gran. Per primera vegada a la història, aquesta piràmide poblacional s’està invertint, cosa que converteix Espanya en un dels països més envellits del món.
La inversió, que s’explica tant per una esperança de vida més llarga com per un descens de la natalitat, ens porta a preguntar-nos pel futur de les residències. Els pròxims anys, tenim el gran repte de repensar els nostres centres perquè siguin espais on la gent gran puguin continuar vivint amb dignitat, autonomia i seguretat.
A Atlàntida, el full de ruta inclou posar la persona encara més al centre i no descuidar el component humà, fins i tot si ens ajudem de nova tecnologia. Hem de cuidar els nostres professionals i retenir-los, apostar per la formació i adaptar-nos a una realitat en la qual els perfils dels residents són cada cop més diversos i complexos. També hem de continuar treballant amb les famílies i l’entorn dels residents.
La inversió de la piràmide demogràfica no implica tan sols un augment del nombre de gent gran, sinó també que la població ara viu més anys. En molts casos, això pot comportar necessitats de suport i dependència més elevades, així que serà essencial garantir una atenció centrada en la persona.
Els centres residencials hauran d’estar preparats per a aquesta nova realitat:
Les ràtios de personal són una eina que ens ajuda a garantir la millor qualitat d’atenció a les residències. Tenim al davant un repte enorme per mantenir aquests estàndards amb prou professionals qualificats.
Actualment, ja hi ha una falta de professionals en el sector, i és previsible que aquesta situació vagi a pitjor en el futur. Per això, proposem:
La tecnologia pot ser una gran aliada per als professionals dels centres residencials, també en la manera de cuidar la gent gran. Això sí, aquesta tecnologia ha d’aportar valor.
La intel·ligència artificial o els sensors tèrmics són exemples d’innovacions que ja trobem als asils, però no substituiran mai el factor humà. El gran repte de futur de les residències és trobar l’equilibri entre la innovació i la humanització.
La tecnologia ens pot ajudar a anticipar necessitats, automatitzar processos, facilitar el seguiment dels pacients, millorar la comunicació i reduir la càrrega administrativa. En definitiva, ens hauria d’alliberar temps perquè, en comptes de dedicar-lo a fer tasques burocràtiques, el puguem invertir en el resident, a parlar o passejar amb ell o ella.
Només quan la tecnologia ens permeti cuidar millor, estarà complint realment la seva funció.
El futur de les residències augura una realitat en la qual augmentarà la demanda dels seus serveis a causa de l’envelliment de la població, mentre que cada vegada serà més difícil disposar de professionals. En aquest context, l’impacte econòmic per als centres residencials serà important.
El sector haurà de fer front a més necessitats, a més complexitat en l’atenció i, probablement, a uns costos més elevats. Caldrà buscar models de residències sostenibles que permetin continuar oferint cures dignes i de qualitat, i això implica una responsabilitat compartida.
Necessitarem recursos públics suficients, però també un sector privat capaç d’invertir, innovar i desenvolupar nous models de servei. Així doncs, serà important canviar la mirada social sobre el cost de cuidar. Cuidar té un valor que s’ha de reconèixer tant socialment com econòmicament.
Hem esmentat que el futur de les residències implica fer que els residents se sentin com a casa. Així i tot, no hi ha ningú que conegui millor la seva història, rutina, gustos i preocupacions que la pròpia família, així que haurà de tenir un paper més actiu davant del canvi de paradigma.
Això no vol dir que les famílies hagin d’assumir una responsabilitat que correspon als professionals, però sí que és important que siguin una part important del projecte de vida del resident, des de la col·laboració i el coneixement profund del seu familiar. El futur passa per una relació més estreta entre la persona gran, la família i l’equip professional. Després de tot, compartim el mateix objectiu: que el resident estigui bé i continuï sent el protagonista de la seva vida.
L’envelliment de la població preveu que hi hagi més demanda de centres residencials per a gent gran, que s’haurà d’afrontar amb professionals més formats, espais més accessibles i una atenció que continuï situant la persona al centre de tot.
