Les residències tenen professionals que assisteixen la gent gran en les seves activitats diàries quan la mobilitat i l’autonomia se’ls veuen limitades, especialment en casos d’artrosi i altres malalties degeneratives.
L’artrosi pot afectar profundament el desenvolupament de la vida diària. Aquesta malaltia degenerativa produeix el desgast del cartílag articular, cosa que provoca dolor profund i pèrdua de mobilitat. Amb aquestes limitacions, és comprensible que tant els familiars com els mateixos residents es preocupin per com serà el seu dia a dia en una residència.
No és un problema poc comú. De fet, a Espanya, el 80% de les persones de més de 65 anys viu amb els símptomes de l’artrosi, que, a més, és més prevalent en dones. Per tant, és la realitat diària de la gran majoria dels residents d’asils, que han de conviure amb el dolor articular, la rigidesa i la incapacitat funcional que els impedeix seguir la seva rutina amb normalitat.
Els treballadors de les residències tenen un paper clau en la millora de la qualitat de vida de la gent gran amb artrosi. “Al centre, tenen accés a tot tipus de professionals, des dels que els assisteixen a les activitats bàsiques de la vida diària fins als especialistes en tractaments per al dolor”, explica Berta Pijuan, fisioterapeuta de Mas Piteu. Així, les residències s’erigeixen en un espai segur i còmode per rebre cures per a l’artrosi.
L’artrosi sol limitar el moviment de les articulacions del maluc, la columna vertebral, els genolls i les mans. Això fa que els pacients necessitin assistència per fer fins i tot les tasques més bàsiques. A edats avançades, és freqüent que, a més de l’artrosi, pateixin altres patologies que dificultin el desenvolupament del seu dia a dia, com ara problemes de visió, demències i malalties respiratòries.
En aquest sentit, Pijuan assenyala que és difícil destriar el tipus d’ajuda en les activitats de la vida diària que s’ofereix als ancians amb artrosi. No es veuen únicament com a pacients d’artrosi, sinó com a residents que, per un motiu o un altre, tenen una limitació funcional i que, per tant, necessiten assistència en més o menys mesura.
Tot i que varia segons el nivell d’autonomia de cada persona, les àrees d’assistència principals que ofereixen les residències són:
A més del gran equip humà i professional, les residències tenen instal·lacions adaptades per a gent gran. Són entorns accessibles, lliures de barreres arquitectòniques, amb ascensors, rampes i elevadors en les zones comunes; llits articulats i polsadors d’emergència a les habitacions, i grues ortopèdiques per tal de facilitar el moviment i el trasllat dels residents.
Sempre que sigui possible, als pacients amb artrosi se’ls recomana moure’s. “El moviment és vida. Com més quiets estiguin i menys moviment facin, més limitacions tindran. El cos és com una màquina. Si no l’engreixes, més li costarà moure’s”, comenta la fisioterapeuta de Mas Piteu.
Els serveis de fisioteràpia de les residències analitzen les necessitats i les capacitats de cada pacient i elaboren un pla específic i personalitzat per abordar els problemes de mobilitat i dolor derivats de l’artrosi.
En aquest punt, cal diferenciar el tractament per a l’artrosi i l’artritis:
Part del tractament que les residències ofereixen als pacients amb artrosi és el treball emocional i l’atenció centrada en la persona que fa tot l’equip professional.
Els residents estan en un procés de dol continu. Al fet de no ser a casa —un lloc que coneixen, on estan envoltats de la família— i d’haver d’assimilar una nova etapa en la seva vida, s’hi suma el d’haver de fer front a la idea d’haver perdut mobilitat i autonomia i de necessitar assistència.
Les residències tenen equips de psicologia i animadors socials que faciliten el procés d’adaptació i promouen el benestar emocional dels residents. Així i tot, aquesta responsabilitat acaba recaient en tots els professionals, des dels auxiliars de geriatria fins als terapeutes ocupacionals.
Des del departament de fisioteràpia es dona suport a la salut mental dels residents amb artrosi establint objectius realistes. “Han de tenir sentit i adaptar-se a les limitacions i a l’experiència de vida de cada pacient”, apunta Pijuan, que reconeix que sovint ha de rebaixar les expectatives de les famílies i del mateix resident.
En definitiva, les residències ofereixen una atenció integral, especialment adequada per a pacients amb artrosi que han perdut mobilitat. A més de l’assistència les 24 hores, el suport a les activitats diàries i els tractaments específics, el tracte proper i humà dels professionals contribueix a millorar la seva qualitat de vida.
