Sessió a sessió, el projecte Acollim va avançant i cada cop té més bona acceptació tant entre els joves del CRAE com per persones grans que viuen a Mas d’Anglí. Els eixos de les sessions 4 i 5 van ser la mentoria als joves i l’estimulació cognitiva, respectivament.
Mentoria als joves
La mentoria és una relació de desenvolupament personal, on una persona més gran i experimentada ajuda a una altra menys experimentada, això implica comunicació i es basa en la relació i l’empatia entre les persones.
Durant la jornada es realitza un treball en grups reduïts per parlar en profunditat sobre diferents temes, principalment, sobre les aspiracions dels joves i com afrontar i millorar la seva qualitat de vida.
En les sessions anteriors, els nois havien manifestat la seva preocupació envers el seu futur, per aquest motiu es va plantejar la idea de facilitar un espai de conversa on ells poguessin explicar les seves expectatives i objectius en l’àmbit acadèmic i laboral.
El moment de complir 18 anys és clau per als joves, ja que han de sortir del centre i això és un gran canvi respecte a les perspectives de futur. En aquest moment, molts passen a viure en pisos compartits, però molts marxen per la manca d’expectatives. En aquest sentit, la gent gran va manifestar la seva preocupació per aquests joves un cop estiguin fora del centre on viuen i els van aconsellar per fer front a aquest moment. El principal consell va ser que aprofitessin l’oportunitat que tenien ara a la llar d’acollida i, sobretot, que es preparessin molt, estudiant per aconseguir una bona feina. A més d’aconsellar-los, també els van explicar les seves experiències.
Estimulació cognitiva
A la sessió 5, fem tallers en grups i parelles per a millorar la comunicació i llenguatge. Els joves tenen un nivell alt de castellà parlat. Ens expliquen que l’han après veient la televisió i alguns, fins i tot, l’havien estudiat. Per contra, el nivell escrit de castellà és molt baix. Pel que fa al català, l’entenen i diuen que l’estan aprenent a l’escola però no l’utilitzen. Entre ells sempre parlen en àrab, concretament dariya el dialecte marroquí. Són conscients que, si no parlen bé castellà, no trobaran una bona fei
nani xicota, fa broma un d’ells.
Per estimular-los es fan jocs de paraules amb l’ajuda de l’educadora social i els nois escriuen el nom dels avis participants en àrab.Durant tota la sessió, es donen a conèixer la cultura catalana i la marroquina. Es fa un taller d’escriptura on la gent gran ajuda als joves a millorar la pronuncia i expressions, fent rodolins i refranys.
Després d’aquesta sessió, es va notar un augment de la gent gran que volia participar ajudant als joves. Les activitats es van personalitzar i adaptar a les diferents capacitats i preferències dels participants.
