Des de fa relativament poc en la història, les emocions i l’afecte han anat guanyant pes a la nostra societat. Han deixat de tenir un paper negatiu i han passat de ser reprimides a convertir-se en un element a tenir en compte, positiu, que ens ajuda a actuar i a prendre les diferents decisions per adaptar-nos al nostre dia a dia.
Per aquest motiu, no només és important posar a la pràctica aquesta informació als estadis inicials de la vida. Durant l’etapa adulta i la vellesa, els humans seguim sentint emocions, vivint situacions que ens poden ser difícils d’afrontar (com la soledat, la pèrdua d’un ésser estimat i la sensació d’”inutilitat”) i experimentant canvis molt diversos als quals hem de fer front, a nivell tant físic com cognitiu i social. Especialment, les persones grans experimenten en la darrera etapa de la vida una sèrie de situacions que poden debilitar la seva autoestima. És important que l’individu compti amb els recursos necessaris per prevenir aquests canvis o bé fer cara i adaptar-se a la nova situació amb les mínimes conseqüències negatives possibles.
A més del caire adaptatiu, l’educació emocional és de gran importància per aconseguir una adequada socialització, una bona qualitat de vida i actua com a factor protector davant de problemes mèdics i psicològics. La vellesa és una etapa clau per seguir treballant aspectes emocionals, a més de per les raons exposades anteriorment, perquè és un moment de la vida on podem aprofitar-nos de les vivències viscudes, tant de les més positives com de les menys bones. Tenir una llarga trajectòria de vida, ens permet prendre consciència del significat de les experiències i veure com hem creat la nostra personalitat i la nostra individualitat a partir d’elles.
Així, treballar l’educació emocional i social al llarg de la nostra vida amb diferents dinàmiques ajudarà a adquirir competències que no s’han assolit o potenciar i millorar-ne d’altres. Pels canvis experimentats en aquesta etapa de la vida, serà important treballar estratègies adequades de regulació emocional, especialment en relació a les emocions de caire negatiu; s’haurà de treballar més directament el reconeixement de les diferents emocions i la connexió entre pensament i emoció. Tenir aquesta habilitat, ser capaços d’entendre les nostres emocions i saber expressar-les ens ajudarà a millorar la nostra autoestima, previndrà el desenvolupament de problemes emocionals (com són l’ansietat i la depressió) i com a conseqüència, obtindrem una millor qualitat de vida.
Des del camp de l’educació socioemocional es poden crear tallers, debats i dinàmiques on es tingui present la necessitat dels participants, els seus interessos i les seves inquietuds i presentar situacions on la persona s’imagini a ella mateixa en una certa situació. A través de la descripció, el reconeixement de les possibles sensacions, pensaments i/o emocions, amb l’educador social com a mediador i, igualment, participant de l’activitat, i gràcies a l’intercanvi de les pròpies experiències, coneixements i opinions i, sobretot, de les diferents propostes o solucions a les problemàtiques imaginàries que es plantegin, els usuaris o residents seran participants directes, sent ells mateixos protagonistes del seu canvi i desenvolupament personal, emprant les estones d’oci com un recurs per la formació integral de la persona.
Mireia Abad
Educadora social
