Ningú sap què li passa exactament al senyor A, un nou resident. Crida sense control i agredeix verbalment a la seva filla quan aquesta ve a visitar-lo. Per molt que intenti calmar-lo, sembla una tasca impossible. L’ Anna es desespera i demana consell al nostre equip professional. Relata que el seu pare, mai havia faltat el respecte i es pregunta què és el que li està passant pel cap.
Es parla de demència i en alguna ocasió hem descrit la simptomatologia que comporta els diferents tipus de malalties neurodegeneratives, però avui ens agradaria parlar dels SPCD concretament, “behavioral and psychological symptoms of dementia” (en anglès), i el que és conegut amb el nostre idioma com els símptomes psicològics i conductuals de les demències (terme aprovat per consens, l’any 1996, durant la conferència convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatría) D’aquesta manera, ara ens preguntem; Quins són els símptomes més comuns? I el més important; quina és la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquests símptomes? Ens trobem sovint amb aquestes preguntes. Preguntes que suposen neguit i desesperació. Amb aquest article pretenem donar respostes, per clarificar dubtes i ajudar a entendre millor què passa pel cap en el procés d’aquestes malalties.
No cal dir-ho, els SPCD comporten un gran patiment personal, familiar i social. Són causa d’un deteriorament cognitiu i del resultat de factors biològics, psicològics, socials i ambientals que imperen sobre un organisme en procés de deteriorament. Hi ha que destacar que els SPCD poden aparèixer en qualsevol moment de la malaltia, amb un patró variable i amb major o menor intensitat.
Abans de passar a parlar de la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquests símptomes, citarem quins són els símptomes més comuns:
- Alteració del pensament.
- Ilusions i al.lucinacions.
- Agresivitat.
- Depresió.
- Ansietat.
- Euforia.
- Apatia.
- Deshinibició.
- Irritabilitat.
- Hiperactivitat motora.
- Vocalitzacions repetides.
- Alteracions de la son.
- Alteracions de la ingesta.
Prevenció dels SPCD
En primer lloc, és necessari establir un pla de prevenció i actuació. Després de fer la valoració pertinent i personal de cada resident cal tenir present el tractament farmacològic que administrarem, el control de la comorbiditat, el suport a pacients i familiars i l’ús continuat d’activitats d’estimulació cognitiva per endarrerir el deteriorament cognitiu.
Diagnòstic i classificació
Per realitzar el diagnòstic dels SPCD, serà essencial l’observació detallada del resident i l’entrevista amb ell i els familiars/cuidadors. Amb el malalt, indagarem sobre el contingut del pensament, la consciència de malaltia i dels dèficits, la manera en la qual es troba i el que sent. Observarem i registrarem aquelles conductes desadaptatives i la seva evolució (temps, curs i conseqüències) Un cop avaluada la freqüència, el tipus i les conseqüències, passarem a la seva classificació mitjantant instruments psicomètrics
Tractament
És rellevant saber que la desaparició total dels símptomes psicològics i conductuals de les demències no remeten de manera total. Això vol dir, que no serà possible una desaparició completa. Sí que podrem arribar a un control i una disminució de la freqüència, proposant-nos com a objectiu el benestar del resident.
També és important, tenir en compte la història clínica del malalt i saber si han existit antecedents psiquiàtrics amb anterioritat, per un millor pla d’intervenció. El tractament es farà mitjançant una modificació de l’entorn i teràpies no farmacològiques i/o amb fàrmacs quan no sigui possible la intervenció psicològica.
Les teràpies no farmacològiques més destacables són:
- L’estimulació cognitiva individual i grupal
- L’ intervenció conductual
- Formació i assessorament a cuidadors i auxiliars
- Teràpia individual amb el malalt
- Teràpies de reminiscència
- Altres activitats per fomentar l’activitat mental del pacient
Volem deixar patent però, que a vegades existeixen signes que no es consideren alteracions però que són considerades com a tal, a causa del desconeixement previ de l’història i evolució de la malaltia. Si una persona per exemple; presenta agitació només durant la higiene s’ha d’esbrinar el perquè i no atribuir-ho sistemàticament als SPCD.
EL CAS DEL SENYOR A
Després de parlar amb l’Anna i explicar-li en primer lloc que són els SPCD, li comentem de quina manera estem procedint a l’observació i diagnòstic del pare. Només crida quan ella ve? en quins moments del dia està més alterat? i amb quina freqüència? existeixen antecedents psiquiàtrics en la historia del pare? Alhora que l’Anna va entenent el perquè de tot plegat i va calmant la seva angoixa en vers el comportament del pare, l’equip de residenciesgrupatlantida treballa per reduir aquesta simptomatologia. El senyor A, presenta un nivell de deteriorament cognitiu moderat. Està desorientat i té dificultats per retenir nova informació. En càlcul obté bona puntuació i gaudeix de les activitats que implican fer servir aquesta habilitat. Animicament està apàtic però cal dir que des que va perdre la seva dona fa dos any, va patir una forta depressió… Esbrinar més sobre la seva història de vida, ens permet intervenir de manera adequada, amb l’objectiu de reduir els SPCD, procurant pel seu benestar psico-físic.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
