Si res no canvia, en les pròximes eleccions als Estats Units d’Amèrica (EUA) es disputaran la presidència dues persones que tenen 77 anys, un, i 81 anys, l’altre. Més enllà de les seves qualitats humanes i polítiques, són la demostració viva que l’edat no té per què ser un fre per continuar amb les activitats que ens agraden. Encara més, en molts casos l’experiència acumulada al llarg de la vida esdevé una important aliada per encarar algunes situacions.
La política és un dels àmbits en què la veterania és un grau. Segurament, l’exemple més inspirador que podem trobar és el de Nelson Mandela, que es va convertir en president de la República de Sud-àfrica l’any 1994, en les primeres eleccions amb sufragi universal al país, és a dir, sense limitacions racials. I, és clar, va ser el primer president del país de raça negra. En aquell moment, Mandela tenia 76 anys i havia estat dècades a la presó per la seva lluita contra l’apartheid fins que va ser alliberat el 1990. Fins a la seva mort, l’any 2013, Mandela va ser un ferm defensor dels drets humans i va lluitar en diversos àmbits en contra de la segregació racial.
Però en política també podem parlar de Jimmy Carter, que va assumir la presidència dels EUA amb 53 anys. No era tan gran, doncs, però no ha deixat mai l’activitat relacionada amb la política i l’activisme dècades després d’haver deixat el càrrec el 1981. Carter té ara 99 anys i encara forma part d’un grup anomenat The Elders (en anglès significa els ancians o savis) i que promou la pau i els drets humans al món. Va ser creat, precisament, per Nelson Mandela. També hi ha l’exemple de l’alemanya Angela Merkel, que va ser la cancellera d’Alemanya fins als 67 anys.
El món de l’art i la cultura
Però si hi ha un àmbit en el qual no s’és mai gran és el de les arts i la cultura, en sentit ampli, i aquí els exemples són sovintejats:
En cinema, hi ha Clint Eastwood. Va néixer el 1930 i, amb 94 anys, encara té previst dirigir i produir una pel·lícula aquest 2024. En la literatura, podem destacar noms com els del poeta Joan Margarit (1938-2021), amb una brillant carrera literària que li va valdre el Premi Cervantes 2019; o l’escriptora xilena Isabel Allende (1942), que continua treballant i ben activa amb 81 anys.
En música, trobem els casos de Josep Carreras (1946), que va tornar a l’activitat després de superar una leucèmia i va crear una fundació que fomenta la investigació d’aquest tipus de càncer. I també hi ha Joan Manuel Serrat (1943), que es va retirar dels escenaris fa només un any i mig, amb una gira d’acomiadament per tot el món quan estava a punt de fer els 80 anys.
En teatre, Núria Espert (1935) continua en actiu amb 88 anys i Carmen Dell’Orefice (1931) continua fent de model de moda passats els 90 anys. També van mantenir la seva activitat, pràcticament fins a l’últim moment, l’escultor Eduardo Chillida (1924-2002) i la periodista María Teresa Campos (1941-2023)
En l’àmbit de la ciència
Pràcticament en totes les branques de l’activitat humana podem trobar exemples de persones que han continuat treballant fins a una edat avançada. Fins i tot, en la ciència, on podem esmentar l’etòloga britànica Jane Goodall (1934), que es manté activa en la conservació dels primats i en la defensa del medi ambient a través de la seva fundació. Aquest mateix 2024, amb 90 anys, ha rebut l’enèsim Doctorat honoris causa, en aquest cas per la Universitat de York. També va estar actiu fins poc abans de morir el físic i astrofísic, Stephen Hawking (1942-2018), malgrat els seus problemes físics: va ser diagnosticat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) amb 21 anys.
Tots aquests casos posen de manifest que tenir una edat avançada no significa haver de renunciar a res i que es pot seguir mantenint l’activitat habitual durant la vellesa. La determinació, passió i perseverança d’aquests exemples ens recorden que mai no és massa tard per seguir els nostres somnis i fer un impacte positiu en la societat.
