Ser auxiliar de geriatria és molt més que atendre les necessitats bàsiques d’una persona. És acompanyar, escoltar, observar, respectar les seves decisions i ajudar-la a mantenir l’autonomia en el dia a dia.
En una residència, els gerocultors i els auxiliars de geriatria tenen un paper fonamental en les tasques diàries dels pacients. Són els professionals que acompanyen la gent gran en moltes de les seves rutines quotidianes i que, gràcies a aquesta proximitat, arriben a conèixer les seves preferències, els seus costums i les seves necessitats.
Aleshores, què diferencia la feina que fan de la de l’equip d’infermeria? I què aporten a la relació quotidiana amb la gent gran? En aquest article, ens acostem a aquesta figura essencial per descobrir tot el que implica l’acte de cuidar.
Un gerocultor, també conegut com a auxiliar de geriatria o auxiliar d’atenció a la gent gran, és el professional que s’ocupa d’acompanyar i prestar atenció directa a les persones usuàries que necessiten suport en les activitats de la vida diària.
La seva funció principal és ajudar la gent gran a mantenir el màxim grau possible d’autonomia i qualitat de vida, adaptant les cures a les seves capacitats i necessitats. La seva tasca inclou des d’ajudar amb la higiene personal, a vestir-se o amb l’alimentació, fins a acompanyar els residents en les seves rutines, observar canvis en el seu estat general i col·laborar amb la resta de l’equip assistencial.
Amb el temps, els auxiliars també aprenen les particularitats de cada resident: quines activitats el fan sentir bé, quins objectes personals els acompanyen sempre o quins petits canvis poden indicar que hi ha alguna cosa que no va com sempre. Aquesta proximitat els permet oferir una atenció més personalitzada i contribuir a fer que cada persona se senti escoltada, compresa i respectada.
“Des de fora pot semblar que la nostra funció consisteix a ajudar amb la higiene, l’alimentació, la mobilitat i les necessitats bàsiques. I sí, tot això forma part del nostre dia a dia. Però la nostra professió és moltíssimes coses més. És tenir paciència quan algú necessita més temps. És saber tranquil·litzar una persona que té por. És comprendre qui està desorientat, acompanyar qui troba a faltar casa seva i oferir afecte a qui, en aquell moment, en necessita més que mai. No substituïm les seves famílies, però intentem que, quan no hi poden ser, no els falti mai afecte, respecte i companyia.” Auxiliars de geriatria, planta 2 de Residència Maragall
Les funcions d’un gerocultor són variades i requereixen tant preparació tècnica com habilitats personals. D’acord amb les necessitats de cada resident, les indicacions del centre i les competències pròpies del seu lloc, la seva feina pot incloure les tasques següents.
Els gerocultors i auxiliars de geriatria acompanyen la gent gran en les activitats quotidianes, i adapten les cures a les seves necessitats i capacitats. Les seves funcions combinen atenció personal, observació i suport emocional per afavorir el seu benestar i autonomia.
Durant molt de temps, l’atenció a la gent gran s’ha associat principalment a la satisfacció de les necessitats bàsiques i a la prevenció de riscos. Aquests aspectes continuen sent fonamentals, però avui sabem que cuidar implica moltes coses més.
El model d’atenció centrada en la persona proposa situar cada persona al centre de les cures, tenint en compte la seva història de vida, les seves preferències, les seves capacitats, els seus valors i les seves decisions.
Aquesta perspectiva, vinculada als treballs de Tom Kitwood sobre la demència, convida a mirar més enllà de les limitacions associades a l’edat o a una malaltia. La persona no es defineix pel seu grau de dependència, manté una identitat pròpia, unes relacions significatives i unes necessitats emocionals que mereixen ser ateses.
Què vol dir això en la feina diària d’un auxiliar? Vol dir preguntar abans d’ajudar, respectar els ritmes personals, oferir alternatives quan sigui possible i afavorir que cada resident participi en les decisions que afecten la seva vida quotidiana.
També vol dir comprendre que dues persones amb un nivell de dependència similar poden necessitar suports molt diferents. Per a una, mantenir el costum de vestir-se tota sola pot ser prioritari; per a una altra, sentir-se acompanyada durant els àpats pot tenir un valor especial.
“El més important és fomentar l’autonomia de cada resident, respectar la seva dignitat i aconseguir que se senti acompanyat, escoltat i tractat com una persona única.” Auxiliar de geriatria de Residència Mas Anglí
Aquest enfocament també requereix treballar en equip. Compartir informació rellevant, conèixer les pautes d’atenció de cada persona i coordinar-se amb els diferents professionals ajuda a oferir unes cures coherents, individualitzades i orientades al benestar.
Mentre que la feina del gerocultor se centra en l’atenció directa i quotidiana, l’equip d’infermeria s’ocupa de les cures pròpies de la seva professió, per exemple, la valoració i el seguiment de les necessitats de salut, la planificació i l’execució d’intervencions, l’administració de tractaments dins de les competències i la vigilància clínica.
La coordinació entre tots dos perfils és essencial. La informació que comparteixen permet comprendre millor les necessitats de cada resident i actuar quan hi ha canvis. A aquesta col·laboració també s’hi sumen altres professionals, com ara metges, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs i treballadors socials, segons l’organització de cada centre.
“Aquesta coordinació es porta a terme per mitjà de la comunicació diària amb tots els professionals del centre, així com també a través de les reunions setmanals del PIAI (Pla d’Atenció Individualitzat de la Persona), en la qual l’equip interdisciplinari valora l’evolució de cada resident i estableix objectius adaptats a les seves necessitats.” Coordinació de Residència Mas Anglí
El resultat és una atenció integral que té en compte tant la salut física com el benestar emocional, lautonomia i les relacions socials.
Hi ha una dimensió de la feina dels auxiliars que és difícil de resumir en una llista de funcions, que fa referència al vincle que construeixen amb la gent gran.
La convivència diària fa que coneguin les seves històries, els seus gustos, les seves preocupacions i les petites coses que els poden millorar el dia. Aquesta relació també requereix sensibilitat i capacitat d’adaptació. Cada resident té una manera diferent d’expressar el que necessita, i no totes les persones responen igual davant dels canvis, les dificultats de comunicació o la pèrdua d’autonomia.
En situacions de deteriorament cognitiu, per exemple, pot ser especialment important observar les reaccions, mantenir rutines comprensibles i adaptar la manera de comunicar-se a les capacitats de cada persona.
“Veure que se senten segurs amb mi m’ajuda moltíssim a treballar amb més il·lusió; és el que em dona l’empenta i l’energia per continuar donant-ho tot. El moment en què entres a la seva habitació o et veuen pels passadissos, els canvia la cara i et diuen: ‘Quina alegria que siguis tu avui!’” Coordinació de Residència Mas Piteu
A les residències de Grup Atlàntida, l’atenció a la gent gran parteix de la premissa que cada resident té una història, unes necessitats i una manera pròpia d’entendre la llar.
Per això, la qualitat assistencial no depèn tan sols de disposar de professionals preparats, sinó també de la capacitat d’oferir una atenció propera, personalitzada i coordinada.
Els auxiliars ocupen un lloc essencial en aquest model i la seva feina, juntament amb la de la resta de l’equip, ajuda a convertir les cures en una experiència que té en compte la persona en conjunt, no només les seves necessitats físiques.
“Potser no sempre recorden com ens diem. Potser algun dia tampoc recorden la nostra cara. Però volem pensar que, d’alguna manera, sempre sentiran que al nostre costat van estar cuidats, acompanyats i estimats. I per a nosaltres, això és el més bonic d’aquesta professió.” Auxiliars de geriatria, planta 2 de Residència Maragall
