Entrevista a Clara Castel, directora de la Residència Mas d’Anglí
Mas d’Anglí Residencial es va inaugurar el juny del 2004. Es va convertir en el primer centre residencial del Grup Atlàntida. Fa dos anys que Clara Castel n’és la directora i, des que va arribar, ha introduït noves teràpies i serveis per garantir la millor qualitat de vida als residents.
Fa més d’una dècada que treballes tenint cura de la gent gran. És vocacional?
Diria que és una mescla entre vocació i tradició familiar. La meva àvia va fundar dues residències a Barcelona, ara fa més de quaranta anys, i jo, de petita, hi passava moltes hores. Sempre m’ha encantat estar a prop de la gent gran. El 2013, i després d’haver treballat uns anys com a biòloga, la meva mare em va oferir la direcció d’un dels dos centres. No ho vaig haver ni de pensar, vaig acceptar aquest nou repte plena d’il·lusió començant una nova etapa professional. I des de llavors fins ara fa dos anys, quan em van nomenar directora de Mas d’Anglí Residencial, d’Atlàntida Residències.
Precisament, s’acaba de celebrar el vintè aniversari de la Residència Mas d’Anglí. Com ha evolucionat el servei que ofereixen les residències amb el pas dels anys?
La diferència principal que observo és que, quan jo era petita, les persones anaven a les residències quan no volien viure soles a casa. La residència era l’única opció.
Avui les persones poden escollir entre diferents models d’atenció i per això, les residències ens hem hagut d’adaptar a la societat actual. Les necessitats dels residents de fa vint anys i les dels actuals no tenen res a veure, i els nostres serveis també han hagut d’anar evolucionant.
L’objectiu principal és oferir plenitud en aquesta etapa de la seva vida i aconseguir que les persones tinguin la màxima qualitat de vida possible, fomentant el benestar físic, mental i emocional de totes.
Mas d’Anglí és la residència més veterana d’Atlàntida. Què destacaries d’aquest centre?
Tot i que és una residència amb capacitat per a més de noranta persones, donem un servei totalment personalitzat, adaptant-nos a les necessitats de cada persona. Treballem sota el sistema d’auxiliars de referència, on cada auxiliar atén un grup reduït de residents, així coneixen perfectament les seves necessitats. El gran valor de la nostra residència és aquest tracte personalitzat, saber cuidar els detalls i poder oferir la màxima qualitat de serveis i acompanyament tant als residents com als familiars. Per aconseguir-ho, la confiança ho és tot.
A més, oferiu teràpies complementàries, com ara musicoteràpia i artteràpia. Quins beneficis tenen aquest tipus d’activitats?
Aquest tipus de sessions ens permet apropar-nos als residents de manera molt relaxada, tenint en compte que cada tipus de teràpia té un perfil de resident. Així, doncs, per a persones amb un deteriorament cognitiu més sever, fomentar la relació amb la música és important. Aquestes persones desconnecten de la realitat i amb la música, per exemple, es pot ajudar que recordin moments de la seva vida que han estat rellevants. Oferim una sessió setmanal de musicoteràpia expressament per a aquest perfil de residents.
D’altra banda, per a les persones amb un deteriorament més moderat, practiquem artteràpia. De la mateixa manera, a través de la pintura o de manualitats, hi podem connectar.
Sempre hem fet activitats puntuals amb animals, però des de fa uns mesos, són de tipus terapèutiques, és a dir, fem seguiment i avaluació de l’impacte que genera en les persones que hi participen. S’ha convertit en una de les activitats estrella per als residents que han tingut un vincle especial amb aquests animals en algun moment de la seva vida. També, quan fa bon temps, fomentem les activitats a l’aire lliure, cuidant l’hort i gaudint del jardí del centre. Totes aquestes teràpies i activitats permeten treballar l’autoestima, fomenten les relacions socials entre residents, la memòria, etc.
Finalment, organitzem moltes altres activitats en grups reduïts, com ara excursions i visites a monuments i museus. Així com conferències i xerrades d’experts que convidem a la nostra residència a parlar de diversos temes, com ara la història i l’arquitectura. Al final, es tracta d’entendre que acollim persones amb motivacions –i situacions– molt diferents i hem d’ampliar els nostres serveis perquè puguin participar, sempre que sigui possible, en activitats que els aportin benestar.
Quins altres canvis heu implementat en els últims anys?
Treballem amb l’equip de Cuina i Nutrició de Serunión per tal de millorar l’alimentació dels residents. S’han introduït nous plats als menús, com ara propostes a base de proteïna vegetal. Actualment, els residents poden triar entre diversos plats del menú diari i, a la llarga, també m’agradaria poder oferir menús totalment vegetarians o vegans per als residents que ho vulguin. Al final, som el que mengem i la nutrició té un pes enorme en la salut i en com ens sentim.
Quines altres novetats teniu sobre la taula?
Un dels meus objectius principals és potenciar més les activitats adreçades a les persones amb un deteriorament cognitiu sever. Hem impulsat, per exemple, les activitats a la sala sensorial, amb diferents aromes, textures i llums que permeten treballar els sentits primaris, que són, en definitiva, els que ens permeten reconnectar amb la vida. Pròximament, m’agradaria incorporar altres teràpies alternatives, com ara tallers de reflexologia.
Pensant en aquest futur, quins reptes us plantegeu a la residència per als pròxims vint anys del centre?
Pel que fa als usuaris, el gran repte del sector, i no només el nostre, és saber-nos adaptar a les necessitats dels residents i poder atendre els diferents perfils que haurem d’acollir pròximament a les residències.
I això, com es trasllada a l’equip?
La dificultat per trobar personal és el gran repte del sector. Per tal de revertir aquesta situació, és fonamental crear un bon ambient de treball, basat en la confiança i la comunicació.
M’agradaria que tothom se sentís orgullós de treballar en aquest centre i s’hi pugui desenvolupar personalment i professionalment. Tinc clar que un bon ambient de treball repercuteix directament en el servei que oferim i és clau per diferenciar-se dins del sector i oferir un servei de qualitat.
Exemples? Celebrem l’aniversari dels treballadors de la residència amb un esmorzar especial, l’últim divendres de mes, i, un cop per setmana, fem classes de Pilates per a tots els empleats que vulguin. A més, hem creat un grup de suport per als auxiliars. Es tracta, per part del nostre equip de psicòlegs, de generar un espai i ambient per compartir i expressar dubtes, dificultats, problemes…
L’altra qüestió clau és la formació continuada.
Com és possible fer que la gent resident se senti com a casa?
La clau és tenir cura de tots els detalls, la relació de confiança i la bona comunicació entre tots: professionals, familiars i residents. Ens fa sentir com una gran família. Per això, el tracte personalitzat i saber acompanyar les persones en el procés en el qual estiguin és importantíssim.
En aquest sentit, fa uns mesos també vam incorporar noves iniciatives, com ara Famileo. És una eina de comunicació de les famílies amb els residents. És una xarxa social privada per a cada família, on els familiars d’un resident pugen fotografies de les seves reunions a la plataforma, del seu dia a dia, de les vacances o del que vulguin. A final de mes, es recopila i es genera una revista en paper que es dona als residents. Aquest material, a més de ser molt emotiu, ens permet treballar la memòria, els records, el llenguatge…
A l’equip de professionals de diverses disciplines que dirigeixes, s’hi sumen persones voluntàries gràcies a les quals podeu implementar novetats com el programa de padrins lectors.
Sí, afortunadament, tenim molts voluntaris. Alguns són joves del barri i alguns venen d’altres ciutats. Per exemple, recordo l’estiu passat uns nois de Lleida que eren a Barcelona de colònies i van venir uns dies.
És molt bonic veure que persones de diferents generacions parlen, comparteixen moments, llegeixen plegats, escolten música o juguen. Es creen enllaços molt especials. La gent gran té molta experiència, han viscut una vida plena i és important escoltar-les perquè ens ensenyin a prioritzar el que realment és important i relativitzar les dificultats que puguin anar sorgint al llarg de la vida.
