Espanya és un dels països amb l’esperança de vida més alta i amb una taxa d’envelliment que va creixent de manera constant, a causa també de la baixa natalitat. Que la gent visqui més anys és, en principi, una bona notícia, però en els últims temps s’ha detectat que creix un fenomen que ja ha esdevingut preocupant: el de la soledat no desitjada entre les persones grans. Segons aquest estudi de la Fundació “la Caixa”, el 64% de les persones grans entrevistades experimenten en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.
Fer front a aquesta situació -que pot agreujar-se amb el pas dels anys ja que es preveu que al 2030 una quarta part dels catalans tindrà més de 65 anys- requereix grans dosis d’imaginació per posar en marxa mesures innovadores. I és necessari fer-ho si es té en compte que, com posen de manifest moltes investigacions, la soledat no desitjada té un impacte directe en l’esperança de vida de les persones grans, ja que afecta la seva salut mental i física i, per tant, la seva qualitat de vida.
Convivència intergeneracional
En els últims anys, des de diversos àmbits i entitats es promouen diferents models de convivència per pal·liar els efectes de la soledat no desitjada i també, perquè no, com a mesura per compartir despeses. És el cas, per exemple, del cohousing, que consisteix en disposar d’un habitatge en propietat i, en paral·lel, gestionar en règim de cooperativa les zones i els serveis comuns de l’edifici. És una opció a l’alça, com explicàvem en aquest article.
També està a l’alça en els últims anys una opció encara més innovadora: les fórmules que es basen en la convivència entre la gent gran i els joves, sobretot estudiants. És el cas de l’experiència Convive, centrada a Madrid i que busca persones grans que vulguin acollir a casa seva estudiants universitaris sense contraprestació econòmica: els estudiants només contribueixen en les despeses de la llar, però, això sí, han de respectar unes normes de convivència signades per contracte. Són unes normes senzilles que busquen garantir una mínima vida en comú.
També hi ha altres iniciatives, com la de Kuvu, que gestiona convivències al País Basc, a Madrid i Barcelona. En aquest cas, sí que hi ha una contraprestació econòmica per part de la persona jove que s’instal·la a casa de la persona gran per un període de temps determinat. Es tracta d’un lloguer mensual que es procura que se situï per sota dels preus del mercat, ja que es prima la convivència.
Residències: una bona opció
Tots els estudis sobre la gent gran assenyalen que l’opció preferida per envellir és el domicili propi i, per això, iniciatives com les esmentades són una bona manera de contribuir a aconseguir-ho. D’altra banda, la contractació de serveis d’atenció domiciliària (SAD) són una altra solució que pot facilitar aquesta continuïtat a la pròpia llar: les fórmules són múltiples, però sempre estan centrades en els requeriments de cada persona.
Però hi ha altres alternatives al domicili, com poden ser les residències de gent gran: garanteixen espais d’intimitat i un bon grapat de serveis per a totes les necessitats que puguin sorgir. I tot això, en companyia. Aquesta és una de les coses que més valoren, per exemple, els usuaris de les residències de Grup Atlàntida: la possibilitat de socialitzar amb altres persones i tenir un equip de professionals que vetlla per la seva salut física i emocional.
