Javier Rodríguez Quinteiro és el director de la nova residència del Grup Atlàntida que ara entra en funcionament, la Maragall Residencial. Té 28 anys, és nascut a Santiago de Compostel·la i treballa al Grup Atlàntida des del 2018. Graduat en Treball Social (Universitat de Santiago de Compostel·la), màster en Gestió de Serveis Sociosanitaris (London School of Business and Management) i postgrau en Direcció i Gestió de Centres Gerontològics (Universitat Autònoma de Barcelona). Una persona amb formació, amb experiència i, sobretot, amb vocació de servei perquè, com diu, “es tracta d’ajudar les persones”.
Per què aquesta opció professional de dedicar-se a l’atenció de la gent gran?
Quan em vaig graduar en Treball Social vaig tenir vàries experiències professionals en aquest camp, tant a Galícia com a l’estranger, concretament a Itàlia i al Regne Unit. Després d’un any i mig treballant a Anglaterra, en aquest cas en el sector de l’atenció a la violència de gènere, em va sorgir una oportunitat laboral en una residència de gent gran a Barcelona i la vaig acceptar. Mentre estudiava la carrera, ja m’havia interessat per aquest sector. Teníem diferents optatives i em vaig quedar amb la relacionada amb la dependència i la gent gran. Les pràctiques de la carrera les vaig fer en una residència de gent gran i encara em va agradar més. És de la branca social i es tracta d’ajudar les persones. I això és el que m’agrada i el que vull fer. I vulguis o no és una etapa a la qual tothom aspira – o això és el que jo vull -, arribar a ser gran i poder ser ben atès.
Atendre bé les persones grans és el que fem a les residències.
Atendre bé les persones grans és el que fem a les residències. Amb tot el que ha passat amb la Covid crec que s’ha generat una imatge que no és la realitat de les residències d’avui. No és com els asils del passat o com la beneficència de què es parlava fa 70 anys. S’ha evolucionat molt. Cert, però, que encara hi ha qui em fa comentaris de l’estil “quina llàstima!” o “no et fa pena treballar en aquest sector?”. Jo sempre els dic que no, que ni llàstima ni pena, que tant de bo pugui arribar jo a gran i pugui ser atès en una residència com la nostra. I aquesta és la impressió positiva que justament s’endú qui ve a conèixer i a visitar la nostra residència.
Quant temps portes treballant amb el Grup Atlàntida?
Des del 2018. Primer com a coordinador a Mas d’Anglí, compaginant-ho com treballador social a una altra empresa, i després com a adjunt a direcció a Mas Piteu, dos mesos abans de començar la pandèmia. L’estiu del 2020 vaig retornar a Mas d’Anglí com a adjunt a direcció i l’agost de 2021 he començat en la direcció de Maragall Residencial.
Què representa aquest nou pas professional, ara en la direcció i, a més, en un centre nou?
M’ho agafo amb molta il·lusió. Quan em van fer l’entrevista per a aquesta responsabilitat, la veritat és que em feia un cert respecte la meva edat. Pensava que potser era massa jove i massa aviat, però crec que si estàs convençut del que fas i ho fas amb determinació, dedicació, coneixement i il·lusió, ha d’anar bé. He après molt en les anteriors responsabilitats, especialment com a adjunt a direcció a Mas d’Anglí. Després tinc l’especialitat com a treballador social, que no he deixat mai. I ara aquí, en aquest nou centre, el que intento és agafar una mica de cada perfil professional que he conegut i veure com treballa cadascun; perquè has de conèixer i controlar tots els aspectes, no només la direcció. Has de vetllar per tot el projecte, per la gestió de tot l’edifici, des de les petites coses fins a les més destacades, i has de vetllar també perquè l’activitat funcioni i ho faci de manera adequada. I estic molt content de tenir l’oportunitat de poder-ho fer.
Com a professional, què valores especialment del Grup Atlàntida?
Que des del primer moment em vaig sentir molt acompanyat. Per exemple, en la primera entrevista de feina que em va fer en Pere Abelló, em va saludar en gallec. Són petites coses, ja ho sé; però aquests petits detalls compten molt i t’ajuden a entrar en un grup i a sentir que formes part d’un equip. Perquè som un equip i treballem en equip. I així ho he viscut a Mas Piteu i a Mas d’Anglí, des del minut zero, quan encara no coneixia molt bé la feina o quan en un moment determinat em vaig quedar sol com a coordinador perquè a la meva companya de l’equip de coordinació l’havien d’operar o quan va arribar la pandèmia. Treball en equip, suport des del primer dia. Fer equip.
I des del punt de vista de l’usuari, què en destacaries?
Que s’escolta la gent. Una de les pors que tenen les famílies i els propis residents és justament no poder dir o dir i que la seva opinió no sigui escoltada. Perquè això no pot funcionar. Quan una persona entra a la residència, aquí es fa una entrevista de coordinació, llarga, i que és molt important, a més de la valoració feta per cada perfil professional (infermeria, metge, fisioteràpia, terapeuta ocupacional…). També el pas previ a la família. El conèixer-nos abans d’entrar. I després la comunicació amb la família i amb el resident també és bàsica. Quan una persona ingressa, els 15 primers dies són claus. Perquè és adaptació al final! I que el resident i la seva família vegin que som un equip, que tots anem en la mateixa direcció i que tots volem el mateix, que és ajudar-los a viure millor i que aquí se sentin com a casa seva.
Residencial Maragall
Com descriuries el nou centre de Maragall Residencial?
És un edifici nou. A estrenar. Amb totes les eines i la tecnologia més recent del mercat per facilitar una millor atenció als residents i facilitar també i ajudar els professionals en la seva feina, que sigui més eficient. Les tablets, el sistema truca a la infermera, que anirà amb smartphones… Estarem tots connectats. I el propi edifici, com ha estat dissenyat, també facilitarà la feina. Com s’ha fet la distribució dels diferents espais, amb dos menjadors, per exemple, un de gran i comunitari i un altre d’assistit… Crec que serà una residència de gaudir molt dels espais comuns i per això l’oferta d’activitats serà ampla i extensa.
Si hagués de definir la nova residència de manera resumida diria que és moderna, propera, amb atenció integral i amb qualitat assistencial.
Quins objectius t’has fixat?
Per una banda, la satisfacció dels residents en totes les àrees, des de l’assistencial fins a l’alimentació, la comunicació amb les famílies i amb els mateixos residents, que els residents s’hi trobin com a casa… Hi ha persones que quan arriben a una residència tenen el sentiment d’haver estat castigats, que la família no es vol fer càrrec d’elles en el darrer tram de la seva vida, i això no és així. La gran majoria, un 95%, al cap de dues setmanes ja veuen que el que volen les seves famílies és poder proporcionar-los la millor atenció. Perquè no és el mateix estar-se a casa només amb una cuidadora o cuidador, que és una sola persona, que en un centre amb metge, infermera, fisio, educador social, treballador social, coordinador… Tot un equip que està al seu servei. I els residents poden sortir quan vulguin! No tanquem ningú!
Per altra banda, també és un objectiu aconseguir que el meu equip estigui bé, que estigui satisfet a la feina, que hi vingui content. Perquè crec que una persona és molt més productiva quan està contenta. Fer equip, que els treballadors s’hi sentin integrats i estiguin contents, i que tal com ells donen a l’empresa, doncs l’empresa també els correspongui.
Les residències són espais segurs
Aquest nou projecte s’ha desenvolupat en un moment complicat a causa de la Covid i encara més, potser, pel sector de les residències. Ho has comentat tu mateix. A totes les altres percepcions ja existents, s’ha afegit la por a la residència com a lloc no segur?
La pandèmia ha estat una experiència complicada de la qual n’hem extret lliçons. Però tothom ha de tenir ben present que les residències són espais segurs. Si ens cenyim al protocol de Salut, que ho fem, i ho fem bé, no ha de passar res.
Quan va començar la pandèmia, no va ser fàcil. Hi havia desconcert. En les famílies i en nosaltres mateixos. Perquè no hi havia informació. No arribava el material. No se sabia si el virus estava a la superfície. El que sí que sabíem nosaltres, tot l’equip, és que volíem ajudar. I tots hi vam posar el coll, ens hi vam implicar i esforçar al màxim.
Vam tenir tancaments, confinaments, positius… Però de mica en mica ens vam anar recuperant.
Les famílies i els futurs residents, us parlen de la Covid?
El que sobretot ens demanen és quantes vegades podran visitar el seu familiar o si podran fer sortides i com fem el protocol. Nosaltres sempre ho farem d’acord amb el que indiqui Salut i amb sentit comú. Volem que les famílies es puguin veure, com jo voldria poder veure els meus pares, però amb organització i sense perjudicar la resta.
Si haguessis de dir una sola frase a les famílies o possibles usuaris del vostre servei que estan pendents de prendre una decisió sobre la nova residència, què els diries?
Les residències són espais segurs perquè pels protocols que s’apliquen i com es treballa, com s’organitza, no hi ha cap lloc que sigui més segur; i aquí, a més, t’hi farem sentir com a casa teva.
