Oferir suport emocional significa facilitar les eines psíquiques perquè la persona pugui mantenir cert equilibri emocional davant de situacions difícils de processar.
A causa de la situació i el canvi de rutines que estem experimentant, el primer que hem de tenir en compte és que una situació no és traumàtica per a tothom, per més dramàtica que sigui. El primer que cal en situacions difícils és no pressuposar la necessitat de suport emocional. En aquests casos, cal valorar de manera individual si cal o no aquest tipus de suport. De vegades, confonem la necessitat de suport emocional amb la necessitat de satisfacció d’altres qüestions més concretes. És a dir que abans de brindar el suport, hem d’escoltar i observar per determinar en quina mesura i en quins aspectes una situació com l’actual pot generar inestabilitat emocional i malestar, o no.
¿Quan és necessari el suport emocional?
El suport emocional és necessari quan la persona ho sol·licita directament (demanda de companyia, manifestacions de tristesa, etc.) és a dir que a vegades, les persones a les quals atenem ho sol·liciten de manera fàcil d’entendre. Però també és molt necessari quan ens trobem amb manifestacions més difícils de desxifrar per a nosaltres. Per exemple, quan una persona té un esclat d’ira, quan està més demandant del compte, quan s’enfada, i un llarg etc. donada la singularitat de les persones.
És convenient entendre el suport emocional com una eina a utilitzar quan una persona es desregula a nivell emocional, és a dir, quan els canals que utilitza habitualment per mantenir l’estabilitat, per alguna raó no són efectius, i sobrevé una manifestació emocional que requereix ajuda per poder ser canalitzada. Hem de tenir clar que els episodis aguts (esclats d’ira, de tristesa, conductes impulsives, repetitives o la simple verbalització d’un estat d’angoixa, etc.) generen patiment i malestar en la persona. L’objectiu del suport emocional serà ajudar a restablir els mecanismes amb què compta aquesta persona per regular-se i mantenir-se estable.
La comunicació, una eina clau
L’eina fonamental amb què comptem per a realitzar suport emocional és la comunicació i hem de fer-la servir segons les particularitats de cada persona:
Persones amb deteriorament cognitiu:
Fins i tot en els casos en què no compten amb llenguatge verbal, s’observa que es pot reconduir una situació amb l’acte de parlar, encara que no hi hagi comprensió. En aquests casos el que genera el suport emocional, és l’hàbit de parlar: el ritme, el to, la mirada, els gestos. Això passa perquè al llarg de la nostra evolució, els éssers humans hem comptat amb el llenguatge per mantenir l’estabilitat, i per poder conviure amb la realitat, i bàsicament és el que ens dóna estatut de subjectes. Per aquesta raó és necessari donar algun tipus d’explicacions sobre els canvis que experimentaran en les seves rutines. Encara que aquestes persones no ho recordin, sí que perceben i valoren l’honestedat en el vincle assistencial. Això els dóna confiança, i per tant afavorim l’estabilitat emocional.
El suport emocional en aquest tipus de persones s’aconsegueix també amb una manipulació corporal que generi orientació. Cal fer aquestes manipulacions del cos de manera organitzada i orientadora. Per a aquests casos se suggereix consultar en coordinació amb el servei de Psicologia i Teràpia Ocupacional per treballar conceptes d’Estimulació Basal.
Hem habituar-nos a la prèvia observació de la persona abans de donar algun tipus de resposta.
Persones amb deteriorament lleu o sense deteriorament:
Aquestes persones mantenen la capacitat d’expressar-se a nivell emocional. Per aquesta raó l’escolta és l’eina principal per brindar suport emocional. El que escoltem ha de ser la guia per trobar paraules que els ajudin a canalitzar les seves emocions. A més, l’actitud passiva d’escoltar, mirant als ulls, encara que no puguem donar una resposta, afavoreix la calma.
Perquè aquestes persones es mantinguin estables és fonamental que les seves rutines canviïn el mínim possible, i si hi ha canvis, és fonamental acordar-los amb ells, donar-los veu i vot implica tenir-los en compte com a subjectes. Aquest fet és fonamental perquè una persona es mantingui estable a nivell emocional.
Cal procurar un bon grau de satisfacció en l’assistència, però també graduar les demandes dins el criteri de realitat- és a dir, que ells sàpiguen amb quins recursos compten, quines demandes són possibles de complir, quines no i per què. (Repeteixo: l’honestedat en el vincle assistencial genera confiança i estabilitat emocional). La contenció de demandes desregulades o fora de la realitat, també poden considerar-se suport emocional. Per a aquest tipus de suport, se suggereix la prèvia consulta amb el servei de psicologia, atès que es requereix una valoració exhaustiva de la posició de cada subjecte, enfront de la relació assistencial i d’acompanyament.
Aquestes persones en general valoren molt que es validi el seu discurs, és a dir, sentir-se escoltats i compresos en la seva demanda, més enllà de les respostes possibles.
A causa de les noves normes, els familiars no poden tenir el contacte habitual ni quotidià amb els residents. Aquest fet genera molta angoixa i preocupació en els familiars, i inevitablement una part d’aquest estat emocional familiar es transmet als residents.
Cal informar el servei de psicologia quan s’observi aquesta situació, per organitzar intervencions singulars en cada cas a nivell familiar i del resident.
El Servei de Psicologia queda a la vostra disposició per a qualsevol consulta.
Paula Lagleyze, Psicòloga
Col. 15.650
