
Tots hem viscut aquella situació incòmoda: estem explicant alguna cosa, ho tenim claríssim al cap… però el nom no surt. “Com es diu allò…? Ho tinc a la punta de la llengua!”. Com més grans ens fem, més habitual sembla que sigui aquest petit “buit” mental. Però, per què passa aquest fenomen?
Tothom té oblits ocasionals de dades importants , o comet errors puntuals, però no ha de ser motiu de preocupació si en som plenament conscients i no suposen un problema per a la nostra activitat quotidiana.
Amb l´edat és més freqüent oblidar noms de coses, persones o llocs. No vol dir que estiguem perdent la memòria, sinó que el nostre cervell processa i recupera la informació de manera diferent a mesura que envellim.
Els noms propis (persones, llocs, marques…) són especialment difícils de recuperar perquè no tenen un significat associatiu clar com altres paraules. Per exemple, si oblides la paraula taula, pots pensar en “mobiliari”, “menjar”, “cadires”… Però si oblides el nom Paquita, no hi ha moltes pistes que t’hi ajudin.
Amb el pas del temps, la velocitat amb què el cervell accedeix a la informació pot disminuir lleugerament. Això no vol dir que perdem records, sinó que el camí per accedir-hi és una mica més lent o menys eficient.
A més, el cervell adult ha acumulat milers de noms i dades al llarg de la vida. El problema no és tant recordar, sinó seleccionar i accedir a la informació precisa en el moment adequat. Es creu que el fet de tenir molta informació antiga emmagatzemada pot dificultar recordar esdeveniments més recents.
Quan fa temps que no s´utilitza una informació, pot ser més difícil evocar-la. Però si la volem reaprendre, com que ja l´havíem adquirit, ens serà més fàcil.
Cal tenir en compte que en alguns casos hi ha experiències que oblidem per intentar reduir inconscientment un impacte dolorós o traumàtic.
Aquest fenomen té un nom: “l’efecte punta de la llengua”. És quan saps que coneixes una paraula, però no et surt el nom. Curiosament, sovint recordem la primera lletra, el nombre de síl·labes o alguna característica sonora, però no la paraula completa.
És més comú amb l’edat, però també pot aparèixer en situacions d’estrès, cansament o quan estem fent moltes coses alhora.
Encara que és un procés natural, hi ha maneres de mantenir més àgil la capacitat de recordar noms i paraules:
Els oblits, lapsus i distraccions quotidians són normals. Si són més freqüents o afecten les tasques habituals i no és atribuïble a l´estrès o a circumstàncies concretes, es recomana consultar amb el metge.
I si mai et quedes en blanc… respira, somriu i digues: “Ho tinc a la punta de la llengua!” — segur que algú t’ajuda a trobar-ho!
Dra. Claudia Pueyo
Atlàntida Residències