La malaltia d’Alzheimer no forma part del procés natural d’enveliment, sinó que es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb repercussions en la majoria de processos cognitius, en la personalitat i en la conducta de les persones que la pateixen. Es calcula que, a causa del progressiu envelliment de la població, l’any 2050 hi haurà més del doble d’afectats que en l’actualitat. Per això, cada cop té més importància prendre mesures com la pràctica habitual d’exercicis físics i cognitius, fomentar la interacció social, mirar de controlar els factors de risc vascular i efectuar un diagnòstic precoç de la malaltia. Si s’aconsegueix diagnosticar la malaltia en la fase inicial, els diferents tipus d’intervenció i tractaments que es poden dur a terme tindran més incidència sobre la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.
D’acord amb la Alzheimer’s Association (http://www.alz.org), aquests serien els deu símptomes als que hauríem de prestar atenció a l’hora d’efectuar un diagnòstic precoç:
1) Pèrdua de memòria (especialment de la memòria a curt termini):
És habitual que, amb el pas dels anys, tinguem la sensació que estem perdent la memòria perquè ens hem oblidat d’un aniversari o de fer una tasca que teníem programada. En els casos d’Alzheimer, la dificultat es dóna, especialment, en el moment d’enregistrar nous records. Cal prestar atenció a senyals com no recordar-se del que s’ha dinat, on s’ha aparcat el cotxe, amb qui es va anar al cinema uns dies abans,… Associat a això últim, es troba el fet que els pacients repeteixen més d’un cop les preguntes sense ser-ne conscients (encara que hagin obtingut resposta).
No ens hem d’amoïnar si el símptoma es presenta un sol dia, però si es donen uns quants episodis seguits i es converteix en habitual, caldria acudir a un especialista per realitzar una exploració.
2) Minva de la capacitat de planificació i resolució de problemes:
Una altra de les senyals a les que cal prestar atenció, és el deteriorament de la funció executiva. És freqüent trobar que els pacients en fases inicials tenen dificultats per concentrar-se, per seguir instruccions o per dur a terme accions planificades. Aquest fet, té repercussions sobre les tasques domèstiques i rutinàries com ara portar “l’economia domèstica”, seguir una recepta, prendre la medicació o vestir-se adequadament.
3) Deteriorament i problemes amb el llenguatge oral i escrit:
Un dels símptomes més habituals i característics dels pacients amb Alzheimer és l’empobriment de les funcions cognitives. En molts casos, presenten dificultats per recordar o trobar la paraula adequada a un context determinat, per comprendre frases complexes o per seguir i mantenir una conversa.
4) Desorientació en l’espai i el temps:
Les alteracions que es produeixen en l’àrea cognitiva, provoquen que els malalts d’Alzheimer es desorientin a la seva ciutat, al seu barri i, fins i tot, dins de casa seva. També tenen dificultats per saber el lloc on es troben, com han fet per arribar-hi o quin dia de la setmana és. La disfunció de la memòria temporal fa que esdeveniments que han passat fa anys es recordin com molt propers, i que els fets recents es recordin com molt llunyans.
Al igual que en altres símptomes, la diferència entre “pèrdua natural associada al procés d’envelliment” i “senyal d’alarma” es troba en la freqüència. Si ens trobem davant de casos esporàdics de desorientació, parlaríem de “procés habitual”. En canvi, si els episodis són freqüents, caldria consultar amb un especialista.
5) Pèrdua i alteració de la capacitat de judici:
És habitual que les persones diagnosticades amb Alzheimer experimentin alteracions en la capacitat de judici, que comportin canvis a l’hora de prendre decisions o d’entendre què és correcte i què no ho és. Una de les proves que es fa servir per evaluar aquesta capacitat, és plantejar a la persona el començament d’un refrany i fer que l’acabi. Si la resposta no té res a veure amb la correcta, sospitaríem que estem davant d’una alteració greu.
6) Problemes amb el pensament i raonament abstracte:
Per un malalt d’Alzheimer, reconèixer els números o arribar a fer càlculs bàsics esdevé un autèntic repte. Tenen dificultats per pagar, per fer ús de la bitlletera o per portar els comptes bancaris. A més a més, aquests problemes afecten a altres processos com la percepció, ja que sovint es posen davant d’un mirall i no es reconeixen.
7) Pèrdua freqüent d’objectes o col.locació d’aquestos a llocs inadequats:
Quan algú perd un objecte, intenta recordar i reconstruir tot el que ha fet fins que, finalment, ho recupera. Els pacients d’aquesta malaltia, solen deixar les coses a llocs que no els corresponen, fet que fa que encara tinguin més dificultats per trobar-les. Poden donar-se casos en que els malalts culpen a altres persones d’haver-les agafat.
8) Canvis en la personalitat dels pacients:
La personalitat canvia al llarg de tot el cicle vital, però en el cas dels malalts d’Alzheimer canvia dràsticament. Hem comentat abans que es tornen irritables i ansiosos, però també poden tornar-se callats, aïllats, sense interès i apàtics. Els estats de confusió, depressió, por, angoixa,… també són habituals.
9) Canvis d’actitud, d’estat d’ànim i de comportament:
Els canvis d’humor i d’estat d’ànim són freqüents en aquests pacients. De cop, poden tornar-se irritables o tristos i, amb la mateixa facilitat, tornar al seu estat normal. També es donen modificacions en la conducta i el comportament. Així, persones que es caracteritzaven per un caràcter i un comportament amable, manifesten irritabillitat, ansietat, mal humor i, fins i tot, agressivitat.
10) Pèrdua d’iniciativa:
Amb el transcurs de la malaltia, es va perdent l’interès que es tenia per fer activitats (obligacions, hobbies,…), per reunir-se amb amics i família, per fer esport, per sortir, per involucrar-se en projectes,…
És important recalcar que la presència d’algun d’aquests símptomes no implica necessàriament la presència de la malaltia, especialment, si els episodis són esporàdics. En canvi, si aquests fets es perllonguen en el temps, caldria consultar a un professional per tal de confirmar o descartar el diagnòstic.
