Equilibri: un factor clau de l’autonomia
El risc de caigudes augmenta a mesura que ens fem grans. Per continuar sent autònoms en la vellesa i millorar la mobilitat, és fonamental entrenar l’equilibri. Patir caigudes recurrents i…
Amb l’edat, el nostre cos experimenta canvis en el sistema musculoesquelètic. La pèrdua de densitat òssia i de massa muscular, entre d’altres, augmenten la probabilitat de patir lesions que comprometin la integritat dels nostres ossos.
L’envelliment comporta certs canvis corporals. Apareixen arrugues, es tenen problemes de visió i d’oïda, les articulacions no responen tan bé com abans al moviment i la memòria es comença a perdre. Sovint, amb l’avenç de l’edat, també hem d’aprendre a conviure amb el dolor.
La última Enquesta de salut d’Espanya recull una dada molt interessant: el 40% de les persones de més de 75 anys percep que té bona salut, un 3% més que en anys anteriors. Tot i aquesta visió positiva del seu estat de salut, les lesions traumatològiques continuen formant part del dia a dia d’aquest segment de la població. De fet, el 30% de la gent de més de 65 anys pateixen una caiguda un cop a l’any i, com a conseqüència, molts presenten algun tipus de fractura.
Tot i que una bona alimentació i l’activitat física poden endarrerir els senyals d’envelliment, és un procés natural. Amb el pas del temps, l’organisme se’ns va deteriorant. Això també inclou el sistema musculoesquelètic, que es torna menys dens i més fràgil i, com a conseqüència, més procliu a patir lesions traumatològiques.
Aquest tipus de lesions està molt relacionat amb l’augment del risc de caure en la gent gran, i les causes principals inclouen:
Tot i que no és la lesió traumatològica més habitual en la tercera edat, la fractura de fèmur és una de les més greus per les conseqüències que comporta. Aquest tipus de fractura sol implicar hospitalització, cirurgia i un llarg procés de rehabilitació, i pot suposar una pèrdua important d’autonomia i fins i tot un augment de la mortalitat, en gent gran.
El veritable risc no és únicament la fractura en si, sinó els seus efectes posteriors. La immobilització, la pèrdua d’autonomia i la disminució de la mobilitat incrementen el risc de noves caigudes i dificulta recuperar la independència. A més, la pèrdua d’activitat física pot afectar el sistema immunològic i afavorir l’aparició d’altres malalties, des d’infeccions respiratòries fins a complicacions metabòliques.
Per això, l’estratègia de prevenció principal no és només protegir els ossos, sinó cuidar la musculatura i mantenir el cos actiu.
La prevenció al centre és clau i es basa en l’actuació de l’equip professional en diversos fronts:
L’activitat física és una de les eines més eficaces per prevenir caigudes i fractures de fèmur. Activitats com ara caminar, fer exercicis d’equilibri, enfortir la musculatura de les cames i els malucs o practicar exercicis de coordinació ajuden a millorar l’estabilitat i la confiança a l’hora de moure’s.
Entre els exercicis més habituals per prevenir la fractura de fèmur, trobem:
Aquests exercicis ajuden a mantenir la força de les cames i els malucs, fonamentals per a l’estabilitat a l’hora de caminar i aixecar-se. Alguns exemples són aixecar-se d’una cadira i asseure-s’hi de manera controlada, els esquats assistits subjectant-se a un suport estable o l’elevació de les cames en posició asseguda o estirada.
Treballar l’equilibri redueix el risc de caigudes, una de les causes principals de fractura de maluc. Es poden fer exercicis senzills, com ara mantenir-se drets sobre una cama amb suport, caminar en línia recta col·locant un peu davant de l’altre o desplaçar-se lateralment subjectant-se a una paret o a una cadira.
Mantenir la mobilitat del maluc i l’elasticitat muscular ajuda a prevenir rigideses i moviments bruscos. Són útils els estiraments suaus de maluc, cuixes i glutis, així com els exercicis de rotació i balanceig de cames dins d’un rang còmode i segur.
En qualsevol cas, el fisioterapeuta serà qui determini els millors exercicis per a cada persona, en funció de les condicions físiques i de salut de cada pacient.
En definitiva, la fractura de fèmur no és un problema inevitable de l’envelliment, sinó una lesió que en gran part es pot prevenir. Mantenir-se actiu, tenir cura de l’alimentació i adaptar l’entorn és clau per reduir el risc de caigudes. La prevenció, especialment a les residències, és la millor eina per preservar l’autonomia i la qualitat de vida a la tercera edat.
Clara Castel
Directora Residencial Mas d’Anglí
