La vitamina D s’ha identificat com un dels nutrients més importants a l’hora de mantenir uns ossos forts i sans, de prevenir el càncer de pròstata i altres malalties com la psoriasi o la icitiosi. Uns nivells acceptables de vitamina D garantirien la correcta absorció de calci i fòsfor. Estudis recents han mostrat que aquest dèficit s’ha estés entre diferents grups d’edat, especialment entre la tercera edat, i s’han pogut identificar diversos factors de risc que explicarien perquè aquest col.lectiu té més possibilitats de patir aquesta baixada. L’impacte del dèficit de vitamina D en les persones majors incideix sobre la seva força i les principals funcions motores. Com que tenim receptors de la vitamina D a les cèl.lules musculars, la deficiència d’aquest element provoca que algunes d’aquestes cèl.lules s’atrofiïn, provocant feblesa muscular i dolor.
Fisiologia de la vitamina D:
Síntesi cutànea: la vitamina D es sintetitza a la pell a través d’un enzim precursor i l’acció dels rajos ultraviolats. El grau d’absorció dependria de l’estació de l’any i de la latitut. La radiació ultraviolada es filtrada per la roba, el vidre o els pigments de la pell, elements que interferirien en la síntesi de la vitamina D..
Metabolització: La vitamina D necessita ser metabolitzada per adquirir la seva forma activa. Aquest procés té lloc a òrgans com el fetge. El resultat final de la metabolització dependrà de l’aportació que fem a través de la dieta i la síntesi endògena que es produeix a la pell. El fetge pot aturar aquest procés a través d’un sistema que acostuma a activar-se amb substàncies com l’alcohol o els barbitúrics.
Fonts dietètiques: Les principals fonts de vitamina D són els peixos com el bacallà, el salmó o l’areng (especialment el fetge), els ous i, en menor quantitat, els làctics i els cereals.
La falta d’exposició a la llum solar i algunes condicions mèdiques que dificulten la seva absorció, són les principals causes per les que algunes persones tindrien carències de vitamina D. L’envelliment per sí mateix causaria una sèrie de canvis que farien augmentar les probabilitats de patir aquesta davallada. A mesura que ens fem grans, es produeixen alteracions en la pell que provoquen una conversió menys eficient de la vitamina D3. A més a més, la concentració dels enzims precursors d’aquesta vitamina que estàn presents als òrgans, també es redueix amb el pas dels anys.
Complicacions originades pel dèficit de vitamina D:
Anteriorment, hem comentat que els efectes negatius que es produeixen pel dèficit de vitamina D afecten, principalment, als ossos (osteopatia) i a la musculatura (miopatia).
- Patogènia de l’osteopatia: L’acció intestinal es veu afectada per uns nivells insuficients de vitamina D, que dificulten la correcta absorció de calci i provoquen hipocalcèmia. Aquesta situació condueix a un hiperparatiroidisme, que suposa una major secreció d’hormones per part de la tiroide amb la missió d’absorbir més calci dels ossos i del procés digestiu, fet que produiex hipofosfatèmia (dèficit de fòsfor). L’hiperparatiroidisme s’associa a l’osteoporosi, ja que les baixes concentracions de calci i fòsfor del líquid extracel.lular, impedeixen la mineralització dels ossos i dels cartílags.
- Patogènia de la miopatia: Encara que el mecanisme de la miopatia no està demostrat al 100%, es creu que s’origina per la presència de receptors per la vitamina D a les cèl.lules musculars i per l’efecte de l’hiperparatiroidisme, la hipofosfatèmia i uns nivells baixos de calcitriol. Habitualment, aquests símptomes passen desapercebuts, ja que la pèrdua de força muscular és un procés habitual i gradual que es dóna en l’envelliment. Els efectes negatius del dèficit de vitamina D afecten amb més freqüència a les extremitats inferiors. Els símptomes més habituals són la feblesa muscular, l’alteració de la marxa, la presència de balanceig corporal, una major dificultat per posar-se dempeus i pujar escales, i un dolor muscular difús.
Sustitució de la vitamina D en persones de la tercera edat:
La ingesta recomanada de vitamina D varia en funció del país en el que ens trobem. Un dels factors que es tenen en compte és el nombre d’hores de sol. Així, als països escandinaus, on durant uns mesos a l’any hi ha molt poques hores de llum, es recomana que, durant els mesos d’hivern, tothom prengui suplements vitamínics per tal de compensar aquest fet.
En el nostre país, els suplements vitamínics poden recomanar-se a persones amb un risc alt de patir aquest dèficit, com són els pacients de gastrectomia parcial o altres síndromes que dificulten la correcta absorció de la vitamina D, aquells que han patit alguna patologia renal o les persones que, per causa de la condició física o de l’entorn en el que viuen, no s’exposen a la llum del sol.
