El tremolor essencial és un trastorn del sistema neurològic que causa moviments rítmics i involuntaris. També es coneix amb les denominacions de tremolor benigne, tremolor familiar i tremolor idiopàtic i pot afectar qualsevol part del cos. El més habitual, però, és que afecti les mans, de manera que complica tasques quotidianes, com beure un got d’aigua, escriure o rentar-se les dents.
El tremolor essencial acostuma a ser progressiu i sol començar a partir dels 40 anys, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat. No se’n coneix la causa, però sí que se sap que és el resultat d’una comunicació anormal entre algunes àrees del cervell. També hi ha evidències que en algunes persones hi ha un component genètic per explicar l’aparició d’aquest trastorn.
Signes i símptomes
Per determinar si una persona pateix tremolor essencial, els especialistes es fixen en un conjunt de signes i símptomes:
- A l’inici, es manifesta de manera gradual i afecta de manera predominant un dels costats del cos.
- El tremolor empitjora amb el moviment.
- El més habitual és que afecti les mans. A les dues alhora o només a una.
- Pot agreujar-se amb les temperatures extremes (tan baixes com altes), el cansament, l’estrès emocional i fins i tot si es pren cafè.
Els dos factors de risc més coneguts del tremolor essencial són, per una banda, l’edat -a partir dels 40 anys- i, per l’altra una mutació genètica. Quan el pare o la mare pateixen tremolor, hi ha un 50% de probabilitats de què els seus fills o filles també en tinguin.
Té tractament?
L’abordatge dels pacients amb tremolors essencials sol fer-se amb medicaments. Es poden fer servir els anomenats betabloquejants -tot i que no són adequats en persones amb problemes de cor o asma-, anticonvulsius -són per combatre l’epilèpsia, però provoquen nàusees i somnolència- o tranquil·litzants, que poden generar addicció.
Uns tractaments, doncs, amb una eficàcia limitada, tot i l’alta incidència d’aquesta malaltia. Es calcula que el tremolor essencial és el trastorn del moviment més freqüent en els adults i que la seva prevalença és 20 vegades superior a la malaltia de Parkinson. A Espanya, afecta uns 1,4 milions de persones, gairebé el 3% de la població.
El tractament farmacològic sol anar acompanyat de teràpia física. Els fisioterapeutes poden ensenyar als pacients a millorar la seva coordinació muscular i també suggerir-los l’ús d’eines i dispositius que els ajudin en les seves tasques quotidianes.
Si res d’això funciona, els especialistes poden valorar l’opció de la cirurgia. Els tractaments més utilitzats en aquest àmbit són l’estimulació cerebral profunda i el que s’anomena talamotomia amb ultrasò focalitzat. En els dos casos, s’actua sobre una estructura del cervell que es diu tàlem i que forma part del circuit cerebral del tremolor.
