Si de manera progressiva aneu perdent la visió nítida a la zona central de l’ull i teniu la sensació de veure-hi ennuvolat i de no percebre els detalls, és probable que patiu degeneració macular. La màcula és una petita zona al centre de la retina dels ulls i és la responsable  que puguem veure-hi amb nitidesa, copsant els detalls i els moviments. Quan la màcula perd aquesta capacitat, la visió va empitjorant i dificulta tasques de precisió, com llegir i escriure, conduir, cosir i, fins i tot, reconèixer cares.

La degeneració macular sol estar associada a l’edat, ja que el més habitual és que aparegui a partir dels 55-60 anys. Es calcula que a Espanya hi ha cap a 800.000 persones que tenen degeneració macular associada a l’edat i que fins a 3 milions corren el risc de desenvolupar-la. Es considera, de fet que és la primera causa de ceguesa a Espanya a partir dels 65 anys.

Predisposició genètica

La degeneració macular afecta la visió a la zona central de l’ull, però, en canvi, es manté intacta la visió perifèrica. Això permet mantenir certa autonomia, però perjudica bastant la qualitat de vida, ja que impedeix fer tasques quotidianes. I si no es tracta, la degeneració va empitjorant.

S’ha demostrat que la degeneració macular té un component genètic molt important pel que fa a la seva aparició. Es calcula que el 50% del risc de patir-la és hereditari i que la probabilitat de desenvolupar-la és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau.

A banda de la genètica, també hi influeixen altres factors ambientals i d’estil de vida:

• Fumar. Multiplica per 5 les possibilitats de desenvolupar la malaltia.

• Alimentació. Dieta poc equilibrada i mals hàbits.

• Patir hipertensió arterial, problemes circulatoris o obesitat.

• Una exposició directa i prolongada al sol.

Dos tipus

Hi ha dos tipus de degeneració macular associada a l’edat i, a vegades, un pacient pot passar de l’un a l’altre. La forma predominant és l’anomenada degeneració seca, que suposa el 85% dels casos i que té una evolució lenta i progressiva. El segon tipus és l’anomenada degeneració humida, que apareix de manera més ràpida i amb una afectació més gran en la visió. 

Cap dels dos tipus es pot prevenir, ja que la degeneració macular forma part del procés d’envelliment i està vinculada a la nostra genètica, però en tot cas sí que es poden prendre diverses precaucions i seguir algunes recomanacions, com no fumar, seguir una dieta equilibrada i evitar el sedentarisme. I, és clar, tenir en compte els antecedents familiars i fer-se tests de predisposició genètica. 

Una altra eina fonamental són les revisions periòdiques dels ulls, que permeten detectar la degeneració macular de manera precoç. En ser una malaltia progressiva, a l’inici pot donar pocs símptomes o es poden confondre amb els d’altres patologies. Cal tenir en compte que per a la degeneració humida, els metges disposen de fàrmacs eficaços, però en el cas de la degeneració seca -la més habitual- no hi ha encara un tractament efectiu, més enllà de productes com suplements de vitamines que ajudin a protegir la retina.