Sessió 2: Presentació del CRAE
En la segona sessió del projecte Acollim, el director del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) ens va fer una presentació de l’entitat i els joves migrants ens van parlar de les seves ciutats d’origen i de la ruta i els mitjans amb els quals van arribar a Catalunya.
El 97% dels menors migrants no acompanyats que arriben a Catalunya tenen entre 16 i 17 anys i venen del Marroc (80,7%) o de l’Àfrica Subsahariana. Les principals raons que motiven el seu projecte migratori són la pobresa i la falta d’expectatives en el seu país d’origen.
El 91% d’aquests adolescents no tenen cap requeriment policial ni judicial i que el 79% no ha consumit cap tòxic.
Durant la sessió, els nois ens expliquen d’on venen i com van arribar aquí. Dels participants al projecte, tres van fer-ho en pastera i un amagat als baixos d’un camió. El punt d’entrada a l’estat espanyol va ser Andalusia on van estar a un centre d’internament.
Un cop passats els tràmits administratius i legals són distribuïts pel territori espanyol, molts dels joves escullen Catalunya com destí final o com porta d’entrada a la resta d’Europa.
És molt colpidor la naturalitat amb què expliquen el seu viatge, diuen que va ser molt dur però que a l’aconseguir el seu desig sembla que ha valgut la pena.
Sessió 3: Històries de vida i enfortiment de lligams personals
A la tercera sessió els usuaris esperaven amb il·lusió l’arribada dels nois. Havia arribat el moment de conèixer-se una mica més.
En les converses de dies anteriors ja s’havia observat que alguns joves tenien afinitat amb algunes persones, es va oferir un berenar i es va començar a treballar amb un document elaborat per l’equip per parlar de les seves històries de vida.
Per parelles i amb el guió establert, els participants van compartir coneixements, tant per part de la gent gran que va explicar la seva experiència com migrants, com dels joves que malgrat els pocs anys viscuts tenen experiències molt colpidores.
Els testimonis van ser molt emotius, malgrat que els nois feien broma sobre la seva història es notava la tristesa de deixar a la família al seu país. En tots els casos va sortir la figura de la mare com la persona que més trobaven a faltar.
En aquesta sessió es va observar que augmentava la complicitat entre els joves i els grans i es consolidaven lligams interpersonals.
El comentari d’un dels joves quan va acabar la sessió ens va cridar l’atenció, va dir que era la primera vegada que estava al costat d’una persona gran que no tenia por d’ell i que s’havia interessat per la seva vida.
