Quan comencem a perdre autonomia personal i trobem dificultats per fer les activitats més essencials de la vida diària, tenir l’ajuda necessària per afrontar el dia a dia esdevé una qüestió fonamental. El reconeixement del grau de dependència és un requisit imprescindible per poder accedir a serveis o ajudes econòmiques. 

Per a la majoria de les persones, arriba una etapa a la vida en què, per diferents circumstàncies, s’han d’adaptar a una pèrdua parcial o total de l’autonomia. Això sol implicar una transformació personal a l’hora de prendre decisions personals, viure d’acord amb els propis desitjos i preferències o, fins i tot, desenvolupar múltiples activitats bàsiques de la vida quotidiana.

És el caràcter permanent en què es troben les persones que, per motius derivats de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o unes altres persones o ajudes importants per fer activitats bàsiques de la vida diària, com ara mobilitat, alimentació, vestimenta o suports per a l’autonomia personal.

Qui es pot beneficiar del reconeixement del grau de dependència?

Les persones que reuneixen els requisits anteriors poden iniciar el tràmit de reconeixement d’un grau de dependència, a més de complir una sèrie de condicions que detallem tot seguit:

• Trobar-se en alguna o diverses de les situacions de pèrdua d’autonomia esmentades anteriorment.
• Residir en territori espanyol i haver-ho fet almenys durant cinc anys (dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud).
• Les persones que, tot i que reuneixin els requisits anteriors, no tinguin nacionalitat espanyola s’han de regir per la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, relativa als drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i els convenis que s’estableixen al seu país d’origen.

Els barems de valoració

El BVD (Barem de Valoració de la Dependència) és l’instrument que els professionals acreditats fan servir per reconèixer el grau de dependència d’una de les persones que el sol·licita. La valoració mesura el grau d’autonomia de les persones i la capacitat que tenen per fer activitats diàries fonamentals. S’han d’adjuntar informes mèdics i qualsevol altra documentació que doni suport a la situació de dependència.

Els Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD) emeten la resolució de reconeixement de la situació de dependència, en la qual se’t determinarà el grau de dependència. El grau ja reconegut es pot revisar en cas de millora o empitjorament de la situació de dependència.

El reconeixement oficial de la situació de dependència és un requisit indispensable per poder accedir a les prestacions econòmiques i de serveis que reconeix cada comunitat autònoma, i que contemplen les mesures en les àrees que afecten les persones en situació de dependència.

Els graus de dependència

En funció de la necessitat o l’atenció personal que una persona necessiti per fer les activitats fonamentals de la vida diària, el Barem de Valoració de Dependència (BVD) estableix tres graus diferents de dependència, que detallem a continuació:

• Grau I. Dependència moderada

És el que correspon a la persona dependent que necessita ajuda per fer diverses activitats bàsiques de la vida quotidiana almenys una vegada al dia, o que té necessitats de suport intermitent o limitat per mantenir l’autonomia personal. 

• Grau II. Dependència severa

És la condició que presenta la persona que necessita ajuda per fer diverses activitats elementals de la vida diària dues o tres vegades al dia, però que no requereix el suport permanent d’un cuidador o un suport extens per a la seva autonomia personal. 

• Grau III. Gran dependència

És la que descriu la situació d’una persona que necessita ajuda per fer diverses activitats bàsiques de la vida quotidiana unes quantes vegades al dia, i que per la pèrdua total d’autonomia mental o física requereix la presència indispensable i contínua d’una altra persona, o bé ha de tenir ajuda generalitzada per assegurar la seva autonomia personal.

Quin és el procés de reconeixement de la sol·licitud de dependència?

El tràmit consisteix a registrar la sol·licitud, rebre la visita de l’equip de valoració, rebre la resolució de grau i, finalment, sol·licitar les ajudes més adequades a la teva necessitat.

Documentació obligatòria per a totes les persones sol·licitants

1. Presentació de la sol·licitud

El primer pas és presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència. Aquesta sol·licitud es pot presentar en línia o a les oficines de Serveis Socials corresponents. És important presentar tota la documentació necessària, que inclou dades personals, informes mèdics i qualsevol altra documentació que doni suport a la situació de dependència.

2. Dades bancàries: document signat i segellat per l’entitat bancària que certifica les dades bancàries del compte corrent en el qual podrem rebre, si correspon, la prestació econòmica. Aquest document s’ha de presentar en els casos següents:

• Si és la primera vegada que sol·licitem el reconeixement del grau de dependència.
• Si han passat més de cinc anys des de l’última vegada que el vam sol·licitar.
• Si volem modificar les dades bancàries que consten a l’administració.

El número de compte bancari en el qual rebràs la prestació ha de complir dos requisits:

• Que el titular o cotitular sigui la persona amb el grau de dependència.
• Que l’hagi emès una oficina bancària situada a l’estat espanyol.

1. Un informe de salut original (al formulari de sol·licitud trobaràs un model) en què constin:

• La identificació de la persona sol·licitant (nom i cognoms).
• Els diagnòstics de salut dels dos últims anys.

Els tècnics sanitaris del nostre centre de salut primària s’encarregaran de formalitzar, signar i datar l’informe. Tot i això, hem de tenir en compte les circumstàncies següents:

• Si residim en un centre residencial, un centre sociosanitari o un centre de la xarxa de discapacitat, hem de sol·licitar aquest document als serveis mèdics del centre.
• Si estem en un centre de la xarxa de salut mental, l’hem de sol·licitar al psiquiatre o als serveis mèdics del centre.

2. Declaració responsable: tot i que no és obligatori, es recomana presentar la declaració responsable que surt amb el formulari de sol·licitud. Aquest document serveix per fer el càlcul de la capacitat econòmica. S’hi recull informació sobre:

• Les dades de la renda.
• El patrimoni.
• Altres dades sobre l’habitatge habitual i el pagament d’anualitats per aliments.
• Les dades de les persones a càrrec del sol·licitant.

En el cas de ciutadans no espanyols de la Unió Europea, estrangers no comunitaris i altres grups similars, es recomana que consulteu a la pàgina web de www.web.gencat.cat la documentació addicional que s’ha de presentar.

Les persones que actuïn en nom de la persona sol·licitant han de presentar:

• Una acreditació de la representació legal.
• El DNI o NIE vigent.
• La resolució judicial, en cas d’incapacitació, i l’acta d’acceptació de tutela.

Quins passos he de seguir per obtenir el reconeixement de la sol·licitud de dependència?

1. Presentar la sol·licitud, que valoraran els Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD).
2. Un professional d’aquests serveis trucarà per telèfon o enviarà un correu electrònic, segons l’opció escollida, per acordar un dia i una hora per fer una visita al domicili o al centre on estigui ingressat. Si no és possible el contacte telefònic, rebrà una carta demanant que es posi en contacte amb els Serveis de Valoració SEVAD.
3. Després de fer aquesta visita, els SEVAD emetran la resolució de reconeixement de la situació de dependència, on determinaran el grau que se us reconeix (el grau es pot revisar en cas de millora o empitjorament de la situació de dependència).
4. Posteriorment, el treballador social assignat concertarà una nova entrevista per elaborar un programa individual d’atenció (PIA), que establirà els serveis i les prestacions adequats a la vostra situació.

Prestacions econòmiques a les quals es pot accedir en un centre residencial

La prestació econòmica de la qual us podeu beneficiar depèn de la capacitat econòmica de la persona dependent. Si accediu a una plaça privada acreditada segons les aportacions PEV, els imports oscil·len entre un mínim de 200 euros per a un grau II o 250 € per a un grau III, fins a un màxim de 1.238,75 € mensuals.

Les funcions del treballador social

Els professionals dels Serveis Socials són sempre els nostres referents per fer els diversos tràmits relacionats amb la dependència.

El treballador o la treballadora social és un aliat indispensable en tot el procés de tramitació, reconeixement i assistència relacionat amb la dependència. A continuació, conversem amb María Expósito, treballadora social de Maragall Residencial, d’Atlàntida Salut i Benestar, sobre la tasca que fa diàriament per ajudar les persones que requereixen serveis i prestacions per garantir que puguin fer les activitats essencials de la vida quotidiana.

En què em pot ajudar el treballador social a l’hora de fer els tràmits de dependència?

Un cop identificades les necessitats del resident, el treballador social pot iniciar el reconeixement o la revisió del grau de dependència, i tramitar la sol·licitud corresponent. Per això, és important presentar tota la documentació necessària, que inclou dades personals, informes mèdics i qualsevol altra documentació que doni suport a la situació de dependència. L’objectiu és ajudar les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i que requereixen suport per desenvolupar les activitats essencials de la vida diària.

Quines tasques fa habitualment el treballador social en un centre com el seu?

Veritablement, són moltes. Les més destacades són:

• La tramitació d’informes socials.
• La sol·licitud de serveis i/o prestacions econòmiques (PEV).
• La tramitació i el registre de la sol·licitud de dependència o la revisió de grau.
• Les entrevistes amb usuaris i familiars.

• Les històries de vida.
• La coordinació de serveis i recursos comunitaris amb altres entitats assistencials (serveis socials, sociosanitaris, hospitals, etc.).
• La comunicació a Fiscalia de guardes de fet o mesures cautelars, si cal.
• La informació, el suport, l’assessorament i la gestió de tràmits burocràtics amb residents o familiars.
• L’acompanyament en el dol.
• La preservació de la dignitat dels residents.
• El foment de l’adaptació de residents i familiars.
• La resolució de conflictes.

Quins serveis ofereixen les residències Atlàntida a les persones dependents?

Els tres centres residencials del grup Atlàntida tenen places privades acreditades (amb les quals es pot accedir a una prestació econòmica vinculada) i places públiques en què l’administració costeja una part de la mensualitat total. Per beneficiar-se d’aquestes ajudes, és imprescindible tenir reconegut un grau II o III de dependència.

Altres qüestions que cal tenir en compte

• La diferència entre discapacitat i dependència

Quan la interacció entre les limitacions d’una persona i les barreres de l’entorn suposa un desavantatge respecte a la resta de ciutadans en igualtat de condicions, parlem de discapacitat. Es valora tenint en compte la limitació física o psíquica de la persona. Per això, la cartera d’ajudes a la qual es pot accedir està relacionada amb qüestions com ara el transport, la mobilitat i l’adaptació de l’habitatge.

Totes les sol·licituds requereixen que es presenti el formulari corresponent i els informes mèdics i/o psicològics actualitzats que confirmin la dependència o la discapacitat al·legada. L’acreditació de totes dues és perfectament compatible. De fet, en la majoria dels casos, el fet d’haver obtingut una resolució de grau reconegut de discapacitat o dependència pot avalar que s’obtingui el que falta per tramitar.

• La revisió del grau de dependència

Per descomptat, les característiques de l’ajuda que s’ha de proporcionar s’han d’adaptar a les nostres circumstàncies en cada moment vital. Per això, un cop reconegut un grau de dependència, podrem sol·licitar que es revisi quan es doni alguna d’aquestes dues circumstàncies:

• Millora o empitjorament de la situació de dependència.
• Error de diagnòstic o error en l’aplicació del barem corresponent.

Per sol·licitar la revisió, hem d’emplenar un formulari específic, al qual cal afegir un nou informe mèdic. A partir d’aquí, el procés és idèntic al de reconeixement de la dependència en primera instància.