La malaltia d’ Alzheimer, la Demència Vascular i la Demència amb cossos de Lewy són les demències més conegudes, tot i que hi ha d’altres. Ara bé, quins són els factors de risc de l’Alzheimer i les altres demències? En termes generals, podem parlar de l’edat i d’hàbits poc saludables, però hi ha molts altres factors de risc que es consideren igualment rellevants.

Des de les Residències del Grup Atlàntida creiem que és molt important donar informació i resoldre dubtes, per això, considerem d’interès abordar aquest tema de manera extensa i descobrir més aspectes  d’aquesta malaltia que pateixen tantes persones. Seguint la Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb demència, publicada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, l’any 2010, intentarem donar resposta.

• Edat: L’edat és el major factor de risc per patir demència. A partir dels 65-70 anys, la incidència de la demència es manté estable, però passats els 70, creix la probabilitat amb intensitat. Cal dir però que hi ha certs tipus de malalties neurodegeneratives menys conegudes que poden aparèixer a una edat més jove que l’esmentada. Aquest seria el cas per exemple de la degeneració lobular frontotemporal, que pot donar-se a l’edat mitja de vida. 

• Sexe: Diversos estudis coincideixen en afirmar que el sexe femení té més probabilitats de sofrir demència, especialment, la malaltia d’Alzheimer, però altres investigacions no han aportat les mateixes dades. Pel que fa a la Demència Vascular, el risc és superior en homes. 

• Antecedents familiars/factors genètics: Els estudis asseguren que si un familiar proper ha patit demència, nosaltres també tenim probabilitats de desenvolupar-la, però hi ha un factor important a tenir en compte. Si aquest familiar ha desenvolupat la malaltia entre els  75-80 anys, la vulnerabilitat de que nosaltres la tinguem és mínima, però si la demència ha  començat a una edat més jove, podríem dir que sí hi ha un percentatge elevat de sofrir-la. En l’ Alzheimer podem parlar d’entre un 10% i un 30% de probabilitats de patir-la en familiars de primer grau. 

• Factors de risc vasculars i altres malalties: Haver patit un accident vascular cerebral augmenta el risc de patir qualsevol demència. D’altra banda, un alt nivell de colesterol pot ser un factor de risc en edats mitjanes, però no en edats avançades. En alguns estudis també s’ha relacionat la diabetis mellitus a una major vulnerabilitat de sofrir una demència. La depressió també pot considerar-se un altre factor de risc rellevant. 

• Estils de vida: El tabaquisme i la obesitat són dos components que es relacionen amb més susceptibilitat de patir demència. Tot el contrari passa amb l’hàbit de l’activitat física, l’activitat intel·lectual  i el consum moderat d’alcohol, que disminuiria la probabilitat. Altres estudis indiquen que el consum de cafè disminueix també el risc, però cal dir que no hi ha total consens en aquesta darrera investigació. 

• Factors sociodemogràfics: Les relacions socials són bones fins i tot per prevenir una malaltia neurodegenerativa. Així ho indiquen els estudis, els quals afirmen que una vida basada en relacions socials satisfactòries disminuiria la probabilitat de patir una malaltia d’aquestes característiques. D’altra banda, un baix nivell d’escolarització està relacionat amb major risc de patir demència. De la mateixa manera, tenen un alta vulnerabilitat les persones amb continua exposició a toxines. 

• Ús de fàrmacs: No s’ha comprovat la relació existent

Treballant la cognició

Certament cadascú ha tingut la seva història de vida, els seus hàbits i les seves circumstàncies. Envers això, no hi ha marxa enrere però sí la opció de fer marxa endavant. Per aquest motiu, quan una persona arriba a les nostres residències, se li ofereix un ventall d’activitats per prevenir el deteriorament cognitiu i/o el manteniment del mateix. Està àmpliament demostrat que tenir la ment activa i fer-la treballar no només preveu el risc de sofrir una malaltia neurodegenerativa sinó que també aporta avantatges a la salut en general. Els tallers d’estimulació cognitiva, la teràpia de reminiscència, activitats amb música, amb lectura i d’altres opcions són les que compartim amb els nostres residents. Es poden treballar amb grup, de manera individual o ambdues, i ajustem les tasques al nivell intel·lectual de cada cas en particular.

La senyora A, per exemple, una dona cultivada i activa, gaudeix a soles dels exercicis que dissenyem per ella. Resoldre problemes de raonament lògic i de càlcul la fan estar amb un bon manteniment cognitiu. A ella no li agrada treballar de manera grupal, però s’engresca amb tasques individuals que a més la fan gaudir d’un bon estat anímic. Diferent és el senyor B, que assisteix a totes les activitats en grup, ja siguin de memòria, d’atenció o de pintura. El cas de la senyora C, una dona que presenta un deteriorament cognitiu moderat no és distint. Participa en un grup on es treballa la memòria des de l’audició o l’olfacte; “traslladar-la” al passat mitjançant els sentits, l’ajuda a prevenir-la d’un deteriorament més greu.

D’altra banda, com a grup residencial, considerem que treballar els hàbits i les rutines diàries ajuda en bona mesura a gaudir de bones habilitats intel·lectuals i a prevenir possibles deterioraments psicofísics. El grup professional s’encarrega d’establir pautes diàries per vetllar pel benestar integral dels nostres residents.

En resum, els estudis ens diuen que hi ha factors de risc que ens poden portar a desenvolupar una demència, però és del tot rellevant cuidar els aspectes que estan a les nostres mans, per evitar el deteriorament o en el cas de que existeixi, mantenir-lo. D’altra banda, assessorar i donar la informació que es desconegui, també forma part de les nostres competències.

Vetllem per cuidar la vellesa; tenir una activitat física regular, tenir bones relacions socials, fomentar  la pràctica intel·lectual i fer riure als nostres residents. Doncs tot junt, ens porta al camí de la salut i de la vida.

Núria Costa

Psicòloga Mas Piteu