El senyor X té una demència avançada i el pronòstic és greu. La seva cuidadora principal, la filla gran, comenta que no sap com gestionarà la mort del pare. D’una banda, i amb força malestar relata sentiments d’alliberació i desitja que el seu progenitor descansi amb pau. D’altra banda, s’angoixa perquè no sap com processarà aquesta pèrdua després de dos anys venint a la residència tots els matins. Confessa que hi ha hagut moments de molt de patiment, però també de caliu, admiració i de constant estimació. Demana suport al nostre equip professional per buscar respostes a la quantitat de preguntes que li envolten.
La senyora Y és la néta i única familiar d’una dona gran a la qual li han diagnosticat una mort imminent a causa d’ una llarga malaltia neurodegenerativa. La senyora Y, preocupada, explica la dedicació i afecte amb la que ha cuidat tot aquest temps a la seva àvia abans d’ingressar a una de les nostres residències. Té neguit i se sent perduda quan es planteja de quina manera processarà aquesta falta.
Aquests casos solen ser habituals en els cuidadors de persones afectades per una demència. I és que el sol fet de ser cuidador d’una persona amb una malaltia d’aquestes característiques suposa un malestar emocional molt important que afecta diferents àmbits de la vida de l’individu. Les dades aportades pels estudis presentats durant els darrers vint anys mostren nivells alts d’ansietat, estrès, depressió i problemes a la salut en general. La difícil gestió de la situació i l’afrontament de la malaltia suposen un repte dolorós que sovint porta a l’automedicació de fàrmacs i a la demanda d’ajuda psicològica. Ara bé… Què succeeix quan el cuidador s’enfronta a la pèrdua de la persona que cuida? Es desenvolupa un dol “normal”?
Sense dubte i en primera instància, quan el cuidador s’enfronta a la pèrdua d’aquella persona que tant ha cuidat, es dóna un fort impacte emocional, tot i que la notícia sigui esperada. S’experimenta el dolor de manera habitual i natural, i els sentiments de tristesa i pena es desenvolupen amb normalitat. El que ja no està tan clar és l’evolució posterior que fa l’individu en vers la gestió de l’estrès que ha suscitat les atencions de la malaltia.
Les investigacions de les quals disposem ens diuen que una gran part de cuidadors evolucionen cap a “l’alliberament” físic i psicològic,i cap a la via de la recuperació emocional. Evidentment, això no vol dir no sentir dolor, sinó un deslliurament de les tasques d’atenció constant cap al malalt i un recobrament cap als àmbits que han quedat desatesos, durant el procés de la malanança. Però cal dir que hi ha una minoria de cuidadors que no experimenta d’aquesta manera el dol i que l’impacte emocional inicial no només persisteix, sinó que s’intensifica. D’aquesta manera el dol no es desenvolupa d’una manera natural, i pot arribar a complicar-se.
Per evitar que la pèrdua es visqui d’aquesta manera és important la prèvia preparació per part del cuidador. A les Residències del Grup Atlàntida, treballem les estratègies d’afrontament, la sobrecàrrega emocional que provoca cuidar a una persona amb demència i oferim suport d’acompanyament durant la malaltia. D’altra banda, considerem molt rellevant promoure suport psicosocial afectiu per ajudar a gestionar els canvis i les emocions que vindran quan la persona a la qual cuiden ja no estigui.
La filla gran del senyor X s’ha reunit amb la psicòloga del centre, quan s’ha sentit angoixada i quan ha necessitat fer ús de la gestió d’emocions davant la malaltia del pare. També ha rebut suport d’altres professionals del centre, quan ha tingut dubtes en vers el procés de la malaltia. Ha tingut un espai per expressar i ordenar sentiments diversos, la qual cosa l’ha fet sentir acompanyada amb l’afrontament de la situació.
La senyora Y no ha fet aquesta demanda durant l’afecció de la seva àvia, però quan ha rebut la notícia de que la situació de salut és greu, ha expressat neguits i ha tingut a disposició a l’equip del centre. També ha sol·licitat un acompanyament a la mort per la seva familiar. Estem treballant amb les atencions d’ambdues.
El dol és un procés natural, dolorós i costós emocionalment parlant. Certament, cada persona és diferent, però quan ens afrontem a una pèrdua d’una persona amb demència, hem de treballar en la preparació de la falta. Els nostres residents són importants, però les persones que les envolten també. Per això, oferim el suport necessari i l’acompanyament vital que es mereix qualsevol individu.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
