L’edat és un factor determinant en l’aparició de diferents trastorns del son. Ho diuen nombrosos estudis, que assenyalen que a mida que les persones es fan grans apareixen o s’agreugen els problemes per dormir i, sobretot, per descansar correctament, per tenir un son reparador.
Els trastorns del son són molt comuns en la tercera edat i sovint són el reflex d’alguns mal hàbits o d’alguna malaltia degenerativa. Aquesta alteració del temps i la qualitat del descans -potser s’està més estona al llit, però no es dorm prou ni prou bé- pot tenir un impacte determinant en les hores de vigília, és a dir, quan s’està despert. Perquè la recomanació dels especialistes continua sent la d’aconseguir 7-8 hores de descans seguit i efectiu.
A mesura que avança l’edat, per exemple, es fan més nombrosos els desvetllaments nocturns i duren més temps. És habitual que arribin a ser fins a 40 per nit i representin la pèrdua d’entre 1 i 2 hores de son, en comptes d’alguns minuts, com passa amb els joves. O sigui que, amb l’edat, s’altera la capacitat de dormir de manera continuada. Alguns estudis assenyalen que l’eficiència del son passa del 95% durant la joventut al 70% a partir dels 70 anys. Això vol dir que queda afectat l’anomenat son profund i provoca, en contrast, que durant el dia costi mantenir-se despert i es pugui associar a episodis de desorientació o confusió o efectes sobre les malalties que es puguin patir.
Patologies més freqüents
Els experts han conclòs que hi ha quatre patologies que són les més freqüents entre la gent gran:
1-Apnea del son: produeix una interrupció de la respiració. I això provoca un desvetllament o que es passi a un son menys profund. Les persones afectades per l’apnea pateixen una gran alteració dels cicles de son, ronquen molt i normalment tenen somnolència de dia. L’apnea està associada a increments de la tensió arterial i alteracions cardiovasculars i neurovasculars.
2-Moviments periòdics de les cames (mioclònia nocturna): Són moviments bruscos de les cames d’un a cinc segons de durada a intervals d’entre 20 i 40 segons. Això fragmenta el son i poden arribar a produir-se durant tota la nit. Com a conseqüència, durant el dia s’està molt cansat i somnolent. Es pot relacionar amb la insuficiència renal o la diabetis i amb lesions neurològiques com la malaltia de Parkinson.
3-Síndrome de les cames inquietes: Consisteix en l’aparició de sensació d’inquietud i necessitat de moure’s. Apareix amb el repòs i sobretot a última hora de la tarda o primera hora de la nit, encara que sol millora amb el moviment. En una tercera part d’aquests pacients hi ha antecedents familiars i pot aparèixer de manera esporàdica o ser tan greu que impedeix agafar el son.
4-Síndrome de l’ocàs: Confusió, desorientació, deambulació nocturna… que pot anar acompanyada d’al·lucinacions amb comportaments agressius. La foscor pot desencadenar o agreujar el problema, per això a vegades es recomana instal·lar llums nocturns, mantenir els mobles familiars a l’habitació i complir una rutina estricta. Sol afectar gent amb diferents graus de demència o altres malalties neurològiques, com l’Alzheimer.
Alguns consells preventius
Lògicament, quan apareixen episodis com aquests, el primer que s’ha de fer és acudir a un especialista, que valorarà la gravetat de la situació i determinarà si cal receptar fàrmacs o no. Però en la vida quotidiana sí que hi ha algunes pautes que poden ajudar:
-Evitar els menjars copiosos abans d’anar a dormir.
-No fer diverses migdiades durant el dia ni massa llargues.
-Realitzar activitat física. El cansament augmenta la possibilitat d’agafar el son. Però és recomanable no fer-la al vespre, abans d’anar a dormir, perquè pot provocar l’efecte contrari.
-Prendre beguda calenta abans d’anar a dormir.
