Envellir a casa tot el temps que sigui possible. Aquesta, com és normal, és l’opció preferida per la immensa majoria de les persones i així ho corroboren molts estudis, entre ells l’Informe Mayores UDP, de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya. Però el sorprenent d’aquest baròmetre és que en el segon lloc de les preferències hi ha el cohousing, una alternativa que s’està obrint pas els últims anys.
El cohousing és, resumint molt, un sistema d’habitatge en propietat que, en règim de cooperativa, gestiona les zones i els serveis comuns. I aquí les possibilitats són gairebé infinites i adaptables a les necessitats dels residents. És un model que va néixer a Dinamarca a la dècada dels 60 del segle XX i que es va anar escampant, primer, pels països nòrdics i després per tot Europa. Aquí encara està en desenvolupament, però ja és la segona opció més desitjada per a envellir. Això vol dir que els que l’han provat no se’n penedeixen pas, al contrari.
Pisos més petits, despeses més baixes
El principi del cohousing és simple: mantenir la intimitat en un habitatge propi i compartir espais comuns per repartir despeses. Això es tradueix en pisos una mica més petits, sovint sense menjador però sense sacrificar res de l’essencial, i unes zones comunes en què es concentren els serveis: cuina, menjador, jardins, rentadora, piscina, neteja… Amb això, les despeses resulten més barates que no pas si cada pis tingués tots aquests serveis integrats.
Amb el cohousing, es preserva la intimitat de cadascú, però també és cert que no a tothom li agrada haver de compartir espais comuns. A més, és un sistema que requereix participar de manera activa en la gestió de les propietats i això pot ser un fre per a determinades persones. Però la proliferació de projectes d’aquest estil, amb sistemes de gestió adaptables a cada necessitat, pot fer canviar mentalitats, perquè aporta beneficis destacables.
Combatre la soledat
Més enllà de la qüestió econòmica, un dels principals beneficis del cohousing és que és un bon antídot contra la soledat. A l’Estat Espanyol, prop de 5 milions de persones viuen soles i, d’aquestes, la meitat tenen 65 anys o més. Dit d’una altra manera, 2,5 milions de persones grans se senten soles: són el 40% dels més grans de 65 anys.
Aquesta soledat no desitjada, segons molts estudis, és ja un risc greu de salut pública i amenaça de convertir-se en epidèmia. L’aïllament augmenta de manera significativa el risc de morir per qualsevol causa i s’associa als increments de les demències, la depressió, l’ansietat i el suïcidi. Viure en un entorn col·laboratiu, actiu i amb persones amb qui comparteixes afinitats i activitats, com el cohousing, pot contribuir a fer que la vellesa sigui més interessant.
