Gràcies al suport social, les necessitats socials bàsiques de les persones com l’afecte, l’afiliació, la pertinença, la identitat, la seguretat i l’aprovació queden cobertes, amb el que es pot prevenir l’aparició d’efectes psicològics adversos, respostes patològiques associades a l’estrés, la baixa adhesió als tractaments i l’aïllament social. Se sap que, gràcies a l’obtenció d’ajuda a través dels vincles personals, es produeix un augment de les conductes de salut i de la qualitat de vida de les persones de la tercera edat i dels malalts crònics.

Podem diferenciar dos tipus de suport social: el suport estructural o quantitatiu i el suport funcional o qualitatiu:

Suport estructural o quantitatiu:

Es refereix a la quantitat de relacions socials o al nombre de persones a les que un individu pot recórrer en cas de necessitat (familia, amics, parella,…) i a la connexió que existeix entre elles. En aquest punt, l’estructura social amb la que compta cada persona té tres funcions:

• Ajuda per tal que la persona pugui assolir les seves metes personals i pugui fer front a les demandes de situacions concretes. L’ajuda pot ser tangible (diners,…) o intangible (afecte, assistència emocional,…).
• Proporcionant informació i consells sobre com afrontar determinats aconteixements vitals.
• Feedback a través d’evaluacions sobre el que s’ha fet i s’ha viscut i el es podria fer i queda per viure.

Suport funcional o qualitatiu:

Es tracta de la percepció que la persona té sobre la disponibilitat de suport i sobre la pertinença a una estructura o xarxa de contacte, així com de la “bondat” de la pròpia interacció i de l’adecuació dels contactes personals.

Els efectes positius que té el suport social en la salut de la gent gran, s’ha descrit des de dues perspectives:

Impacte directe: existeix una relació negativa entre el suport social i la malaltia. Quant més gran sigui el recolzament rebut i percebut a través de les relacions amb les persones del seu entorn, més petita serà la probabilitat de que aquesta persona es posi malalta. Així, l’aïllament i la sensació de solitud actuarien com l’estressor que provoca la malaltia.

Efecte amortidor: el suport social exerceix un efecte amortidor que atenua les respostes a l’impacte de les malalties.

• Permet als individus que, després d’una exposició a l’estressor siguin capaços de redefinir la situació i fer-li front mitjançant estratègies, inhibint els processos psicopatològics associats.
• Evita que, previament a l’exposició a la situació estressant, la persona la percep com a tal gràcies als recursos emocionals i materials que el suport social li proporciona per fer-li front.

Influencia del suport social i de la familia en la malaltia crònica:

Normalment, la familia esdevé la font principal de suport social amb el que les persones comptem. D’aquesta manera, en els processos de malaltia crònica juga un paper fonamental per fer-li front. Quan un integrant de la familia pateix una malaltia crònica, el funcionament de la dinàmica es veu alterada i deixa de funcionar de manera natural.

Pertànyer a una familia o a una altra condiciona el comportament que tenen les persones cap a salut i la manera d’afrontar els processos de malaltia crònica dels seus membres:

• Proporciona als seus membres unes creences, actituts i patrons de comportament
• El recolzament contribueix a la neutralització de l’estrés que es produeix durant les malalties cròniques.
• L’ajuda familiar acaba sent el pilar fonamental en les cures del malalt crònic.