Mirar de mantenir-se actius físicament és una de les principals recomanacions que els metges fan als seus pacients quan encaren la vellesa. Quan arriben a aquella edat en què la perspectiva de jubilar-se de la feina i d’altres obligacions familiars es tradueix en el risc de seure hores i hores al sofà sense fer gran cosa. Però ara un estudi mèdic recent publicat a la revista PNAS posa de manifest que seure no és el problema: la qüestió és que es fa mentre s’està assegut. Perquè mentre estàs seient es pot continuar entrenant el cervell.

En aquest estudi, al llarg d’una dècada diverses universitats nord-americanes han fet un seguiment de més de 150.000 persones des que tenien de mitjana 65 anys. En aquest lapse de temps, a 3.500 d’elles -el 2,5%- els van diagnosticar algun tipus de demència. Són xifres que entren dintre de la normalitat i que demostren, un cop més, que realitzar activitat física de manera habitual mitiga els impactes de la vellesa sobre la salut mental.

No tots els sedentarismes són iguals

Però la clau de volta de l’estudi és una pregunta aparentment simple: en les hores de sedentarisme, mireu el televisor o feu anar l’ordinador? I les respostes han servit per apuntar una nova hipòtesi: no tots els sedentarismes són iguals. Els responsables de l’estudi han observat que, quan s’està molt de temps assegut davant del televisor, el risc de patir demència puja fins al 40%. En canvi, si aquest temps es dedica a fer anar l’ordinador el percentatge baixa fins al 20%.

La conclusió és clara: encara que sigui assegut, l’ordinador activa el cervell i, en canvi, el televisor és el paradigma de passivitat. Els autors de l’estudi admeten que encara no saben per què l’ordinador és millor que el televisor, però apunten a una possibilitat: l’ordinador és més exigent, perquè hi hem d’interactuar, mentre que el televisor és només un emissor, una caixa tonta, com es deia no fa gaires anys. Tenint en compte l’allargament de l’esperança de vida, pot ser bo saber que hi ha un sedentarisme més beneficiós que un altre quan arribem a la vellesa.

La pastilla de l’esport

En tot cas, el que sí que està plenament demostrat és la relació entre l’activitat física i un millor estat de salut. En totes les èpoques de la vida, però especialment en la vellesa. Mantenir-se actiu, encara que sigui modestament, contribueix a gaudir d’una millor qualitat de vida quan ens fem grans. Ajuda a alentir determinades malalties consubstancials a l’edat.

Recentment, al Regne Unit han posat en marxa una experiència entre els metges de l’atenció primària per receptar precisament això: fer esport. El problema és que l’esport no és una pastilla i requereix certa disciplina, però potser és més fàcil de mantenir si es té en compte que redueix el risc de mortalitat en general i, en particular, les cardiopaties isquèmiques, les malalties cerebrovasculars i la hipertensió, entre moltes d’altres coses.

Aquí cal dir que Espanya és el quart estat d’Europa en persones sedentàries, amb un 15%. La mitjana d’activitat supera per poc les 5 hores a la setmana, mentre que en el conjunt del continent està per sobre de les 6 hores.