Hi ha una estranya creença en pensar que l’amor és propi de la joventut. De manera casi automàtica associem l’enamorament i el goig de l’estimació a una edat adolescent però certament, més enllà de les èpoques tèrboles de la joventut l’amor és capaç de florir, sigui quina sigui l’edat i condició. Aquesta meravella de la natura es manté fins el final dels nostres dies i quan es dóna a la tercera edat aporta moltíssims avantatges. L’amor no s’acaba.

La manera d’estimar i relacionar-se canvia i es modifica al llarg de la vida, però mai desapareix. L’ésser humà és capaç d’estimar fins el seu últim alè i les persones grans tenen les mateixes necessitats d’afecte que les persones joves. El que abans era passió, ara és tendresa. La vinculació amb l’altre es torna més madura i menys “esbojarrada”, però igualment romàntica. “Em poso guapa perquè ell em vegi…”  – diu la Senyora A amb un somriure d’orella a orella, i amb els seus vuitanta-dos anys ben portats.

Quan parlem d’amor a la tercera edat, sovint surten mites i prejudicis amb fama social, però veritablement tornar a enamorar-se més enllà dels setanta anys suposa un redescobriment per la persona i un estímul important per mantenir-se actiu i feliç. La sexualitat passa a un segon terme i la cerca d’afecte mitjançant la companyia, les carícies, els petons, la comprensió i les cures mútues adquireix rellevància.

Els estudis sobre aquest tema asseguren que en aquesta etapa de la vida estimació és igual a respecte. Les persones grans amb una vida sentimental satisfactòria gaudeixen d’una millor salut física i psicològica. També tenen una millor qualitat de vida, independentment de les patologies associades. Les investigacions afegeixen que tot i la creença social, els avis tenen una gran predisposició a aparellar-se, però que sovint es troben amb oposicions per part dels fills o crítiques per part de la societat. Quelcom dificulta que puguin gaudir d’una vida amorosa amb èxit.

D’altra banda, les dificultats de salut en aquesta etapa vital fan pensar que un individu està limitat per tornar a estimar, però moltes vegades és precisament això el que fa que la persona busqui companyia, amor i comprensió. La solitud i les ganes de rebre afecte impulsen a la troballa amorosa.

I què diem de les parelles ja fetes d’edat avançada? Novament, els estudis porten bones notícies. Aquells matrimonis que han envellit junts, quan arriben a la vellesa, no només segueixen gaudint de la companyia de l’altre, sinó que milloren en salut, tant a nivell físic com psicològic. Així ho dictaminen les investigacions, les quals asseguren que l’amor madur s’ha convertit amb la cura de l’altre i amb una raó important per seguir tenint il·lusió.

Nosaltres som testimonis directes d’aquestes mostres d’amor. El senyor A, marit de la seva esposa des de fa més de cinquanta anys, es desviu per les atencions de la seva dona. Ella té problemes de salut que li impedeixen caminar i necessita ajuda per les activitats bàsiques de la vida diària, però ell sempre està al seu costat. La cuida i respon a les seves demandes com si d’un adolescent de setze anys es tractés. Quan parla d’ella només té paraules d’admiració i carinyo. No hi ha crítiques. Hi ha lluita i s’observa des de lluny l’espontaneïtat de l’amor.

Un altre exemple és el de la senyora A que esmentàvem abans. Està enamorada en secret d’un resident i de manera poc dissimulada busca la companyia i l’apropament del company. En alguna ocasió, ha arribat a fer menció de les famoses papallones que es formen a l’estomac quan el veu.

El cas d’un altre usuari no és molt diferent, però en aquesta ocasió el fa públic. Quan fa estona que no veu a la senyora que tant li agrada, pregunta per ella i exclama que té ganes de veure-la.

És realment màgic apreciar l’amor entre tallers de pintura i cadires de rodes. És encisador veure que l’amor madur respon a la cura i comprensió de l’altre. Som éssers socials, no estem sols i sigui quina sigui l’edat, l’amor no s’acaba. Responem als dictats de la natura i aquesta ens ha posat la meravellosa oportunitat de fer vincles. Vincles que quan arriben a la tercera edat només demanen tendresa i realitat.

Núria Costa

Psicòloga Mas Piteu