Nadal: Il.lusió i nostàlgia

Avui toca sessió grupal. Els nostres residents esperen inquiets la temàtica d’avui per dialogar, intercanviar opinions, empatitzar amb els seus companys i, si més no, gaudir d’una de tantes activitats que proposa el Centre Residencial Mas Piteu.

Degut a l’època en la qual ens trobem, he pensat que seria interessant abordar l’assumpte del Nadal.  Com viu la gent gran aquestes festes? Què opina d’elles? Seguim celebrant una festivitat religiosa o aquesta s’ha convertit en un espai pel consum i les vacances? Aquesta i altres qüestions es posen sobre la taula. Comença el debat.

Una festa tradicional

La conversa s’inicia amb els orígens de la festivitat esmentada. La majoria de residents comparteixen la idea de que el Nadal és un moment per recordar el naixement de Jesucrist i que aquest esdeveniment s’ha de seguir respectant  i, com a conseqüència, celebrar. Ara bé, no coincideixen a l’hora de descriure de quina manera s’ha de festejar. Alguns no tenen dubte en que la família ha d’estar reunida, encara que durant l’any no hi hagi una relació propera. Mentre que d’altres neguen que hagi d’ésser així i afegeixen que, si no hi ha contacte directe amb els familiars, no tenen per què celebrar quelcom. De cop i volta, comencen a sorgir estats emocionals en els nostres protagonistes que van des de la nostàlgia (per gent estimada que ja no tenen) fins a la il•lusió (la condició de que molts dinaran juntament amb fills, néts, inclús besnéts). Les opinions són diverses i en el trajecte del discurs de cadascú, surten inevitablement les seves històries de vida i els seus records en torn aquesta època de l’any.

La Joana comenta que ella fa temps que ja no celebra el Nadal. Sense fills i des que va morir el seu marit fa 7 anys, troba que aquestes dates han deixat de tenir importància. La Lluïsa però, en la mateixa circumstància, es dirigeix a la Joana per explicar que ella, mentre no li fallin les cames i amb l’ajuda d’un acompanyant, seguirà passejant per Santa Llúcia i la catedral. La Joaquina aprovant l’actitud de la Lluïsa la felicita, però fa esment de la diferència d’èpoques viscudes. “quan jo era petita, anàvem a Santa Llúcia per demanar que ens conservés la vista. Avui dia tot això ha desaparegut i només s’insisteix a comprar i fer gasto”.

En Manel avui està xerraire i la seva opinió gira envers a la decoració, les llums i altres adornaments utilitzats en aquesta època de l’any. Diu que ell no surt fora de la residència perquè no se sent capaç per la seva invalidesa, però que li agrada com ha quedat la decoració del centre i que és bonic mantenir aquestes tradicions. “Massa gasto innecessari”– afegeix en Rupert, al qual no li sembla bé que botigues, carrers i altres, gastin tants diners en llums. “El Nadal s’ha de viure de manera austera, haguéreu vist al meu poble, després de la postguerra, el que era important no era gastar, sinó estar tots junts. Avui dia ja no celebrem Nadal, celebrem qui gasta més”

Opinions i vivències. Unes més doloroses que d’altres, però també unes amb una actitud de lluita constant que fan que sembli que el temps no hagi passat.

La màgia de tres reis mags?

Diuen que hi ha coses a la vida que no s’obliden mai. La memòria autobiogràfica dels residents de Mas Piteu confirmen la dita. I és que tothom recorda un dels esdeveniments més importants de la vida d’infant; l’arribada dels reis d’orient. S’ha de mantenir aquesta il·lusió? Sí! Coincideixen a dir. Recorden aquells moments i curiosament els descriuen com si fos ahir. Els nostres residents expliquen les seves vivències d’aquells temps passats. Aposten per mantenir aquesta tradició tan important pels nens i proposen alternatives per aquells que es quedaran sense regals.

Avui a la sessió, hem treballat aspectes cognitius. Hem fomentat els vincles socials i hem passat una estona divertida. Des de la meva visió, alguns han tornat a la infantesa per un moment, mentre rememoraven el que fa anys que van viure. Ara ja grans, miren enrere, amb un to més realista i menys fantasiós de la vida. “Les festes nadalenques porten il·lusió i nostàlgia, però s’han de seguir celebrant alhora que no s’ha de deixar de recordar que va néixer l’infant de Betlem.”

Núria Costa

Psicòloga Residencial Mas Piteu