Quin és el moment adequat per deixar el domicili propi i anar a viure a una residència per a gent gran? Qui ha de prendre aquesta decisió i en base a quins criteris? Com es pot aconseguir que el canvi no sigui abrupte i que la transició sigui còmoda per a tothom?

La resposta a aquestes preguntes no és fàcil. Entre d’altres coses, perquè no hi ha una sola resposta, sinó segurament tantes com persones hi ha al planeta. La qüestió és que són preguntes que tard o d’hora s’han de contestar. Per més que la preferència immensament majoritària sigui envellir a casa, arriba un moment que això és molt complicat o, fins i tot, impossible i cal prendre decisions.

Quan fer el pas?

Alguns possibles motius per considerar l’ingrés en una residència d’una persona gran són:

1. Quan no pot viure sola de forma segura i necessita una atenció constant i especialitzada que no se li pot proporcionar al seu domicili.
2. Quan té un grau de dependència i necessita un suport professional.  En alguns casos, es poden recomanar ingressos temporals quan es requereixi un seguiment continuat, com pot ser una recuperació després d’una operació o quan calgui fer activitats de rehabilitació. 
3. Quan suposa una oportunitat de millorar la seva qualitat de vida, la seva salut i el seu benestar social. La soledat no desitjada pot impactar negativament en la salut física i psíquica de les persones grans.
4. Quan la persona manifesta la seva voluntat d’anar a viure a una residència.
5. Quan la família no pot fer-se càrrec de la persona gran per motius personals, laborals, econòmics o de salut, i necessita un suport professional i de qualitat.

Qui ha de prendre la decisió?

A l’hora de prendre la decisió, la voluntat de les persones grans ha de ser, sempre que sigui possible, la que marqui la pauta, però també és cert que, a vegades, això no és possible i són els seus cuidadors habituals els que han de decidir en funció de l’estat de salut de la persona, el seu grau de dependència i la seva evolució, les possibles complicacions logístiques i vitals… 

En qualsevol cas, és molt recomanable comptar amb l’opinió d’un professional de serveis socials, un metge o un psicòleg per a rebre assessorament i orientació sobre la millor opció per a cada persona i la seva família.

Com fer la transició?

Un cop presa la decisió, cal decidir com es porta a terme la transició. I això com es fa perquè sigui suau i relaxada? 

1. Informar-se bé sobre les diferents opcions de residències, els seus serveis, els seus requisits i els seus costos i triar un centre que compleixi els requisits que la persona gran i els familiars desitgen. En aquest article, donàvem diverses claus a tenir en compte a l’hora d’escollir la residència més adequada.
2. Parlar amb la persona gran sobre la situació, explicar-li els motius i els beneficis de l’ingrés, i resoldre els seus dubtes i pors.
3. Visitar la residència abans de l’ingrés, conèixer el personal i els altres residents i, durant els primers dies, establir una rutina d’acompanyament a la persona gran.
4. Donar temps a la persona gran a adaptar-se. És normal que la persona gran i la seva família experimentin sentiments contradictoris, com tristesa, culpa, alleujament o angoixa. Si és necessari, és recomanable buscar suport emocional i professional.

Les estades temporals, una bona alternativa

Si volem fer una transició més lenta, a  les residències de Grup Atlàntida disposem de fórmules com les estades temporals o els centres de dia, per fer que l’aclimatació al nou espai i a les noves companyies sigui de manera progressiva. En aquest altre article, te’n donem detalls. Són solucions que permeten gaudir dels serveis i de l’assistència sanitària de la residència, sense haver-hi de viure permanentment, fins que, de manera gradual, la persona gran es vegi amb cor de fer el pas.