La diabetis és una malaltia molt present en la gent gran. Es calcula que a Catalunya afecta el 20% de la població de més de 65 anys, és a dir, una de cada cinc. En canvi, a la població general de més de 15 anys, l’afectació baixa fins al 8%. El nombre estimat de casos al país ronda els 600.000 i cada any se’n diagnostiquen uns 300 de nous en menors de 30 anys.
La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que provoca que l’organisme faci un ús escàs de la glucosa, un sucre que actua com a font d’energia per a les cèl·lules. Si el cos no l’aprofita, s’acumula a la sang i provoca el que s’anomena hiperglucèmia: l’augment de la glucosa en sang.
Per transformar la glucosa -derivada dels aliments que ingerim- en energia per a les cèl·lules, cal que actuï la insulina, una hormona que segrega el pàncrees. Quan aquest òrgan no fa aquesta funció, apareix la diabetis de tipus 1, més present a les etapes infantil i juvenil. Si el pàncrees sí que genera insulina, però l’acció de l’hormona es troba dificultada o limitada, és quan parlem de diabetis de tipus 2, la més habitual entre la gent gran i sovint infradiagnosticada perquè es confon amb altres malalties típiques de l’edat.
Moltes vegades l’augment de la glucosa en sang es produeix de manera progressiva , sobretot en el cas de la diabetis 2, i per això els símptomes poden passar desapercebuts durant anys. En tot cas, cal estar alerta si notem alguns d’aquests senyals:
Les repercussions de la diabetis poden afectar diferents òrgans i sistemes del cos, com el cor i el sistema circulatori, el sistema nerviós, els ronyons i els ulls. Totes aquestes conseqüències, que poden repercutir negativament sobre el nivell de salut i la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia, es poden evitar amb un bon control de la malaltia.
Un cop diagnosticada la diabetis, el pacient pot seguir aquestes recomanacions per controlar la malaltia:
