Els i les professionals de la infermeria són un dels puntals de l’assistència sanitària, els que vetllen perquè les directrius dels metges es compleixin i perquè la comoditat dels pacients no se’n ressenti. Però si parlem de l’assistència sociosanitària, especialment en gerontologia, la seva tasca és imprescindible. No es pot atendre correctament la gent gran, sobretot en les residències, sense aquestes professionals, perquè són en tot moment la mà que garanteix les necessitats de cura dels residents.
En els centres de la tercera edat, la seva feina està, més que enlloc, a cavall de les especialitats de medicina i de les necessitats de cura en tots els sentits: físic, mental, de confort… En entorns on les malalties cròniques sovintegen, els deterioraments físics i cognitius estan a l’ordre del dia i les necessitats són múltiples, calen perfils multidicisplinaris com els de les infermeres geriàtriques per fer front als reptes de cada dia. I la pandèmia de Covid-19 ho ha fet més evident encara.
Un decàleg
Des de l’Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC), una de les principals entitats del sector a l’estat espanyol, es resumeix la seva tasca complexa en un decàleg:
- Afavorir i fomentar l’autoestima dels pacients a través de l’acceptació dels canvis que comporta l’edat.
- Estimular que es mantingui una salut física i mental adequada.
- Contribuir a un estil de vida saludable amb una participació activa en l’entorn.
- Oferir una atenció respectuosa amb les creences i valors de la persona i fomentar la seva autonomia i llibertat, ajudant-la en la presa de decisions.
- Fomentar un entorn segur i acollidor i evitar els possibles riscos i perills.
- Preservar la intimitat de les persones grans.
- Protegir la gent gran de qualsevol forma d’abús i maltractament.
- Afavorir una actitud de compromís amb la vida, fomentant la vitalitat i l’optimisme.
- Animar a mantenir una sexualitat saludable.
- Proporcionar cures que garanteixin una mort digna.
Cada persona envelleix d’una manera diferent, a un ritme diferent i amb unes necessitats diferents. I és aquí on més es nota la mà de la infermeria, en l’adaptabilitat, perquè l’envelliment no és un protocol rígid ni un prospecte mèdic.
Intermediació amb les famílies
Els i les infermeres, a més de proporcionar cures de qualitat a la gent gran, són també el nexe d’unió amb els seus familiars o cuidadors habituals. Una tasca sovint complexa i que requereix que, a banda de les seves destreses estrictament professionals, siguin pacients i que tinguin habilitats socials i empatia. L’envelliment de la població des de ja fa dècades fa que la seva feina sigui més necessària que mai i segurament ho serà encara més en els pròxims anys.
La importància d’aquesta professió es commemora cada any el 12 de maig, en un Dia Internacional de la Infermeria que es va instituir el 1974. És el dia que va néixer la britànica Florence Nightingale, considerada la pionera de la infermeria moderna perquè va crear el primer model conceptual de la professió, després d’haver assistit els soldats ferits en la guerra de Crimea de mitjans del segle XIX.
