La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.
La diabetis mellitus és una malaltia crònica que es caracteritza, entre altres anomalies metabòliques, per la hiperglucèmia que té lloc com a resultat d’un dèficit en la secreció i/o l’acció de l’insulina. L’objectiu del tractament de la diabetis en les persones majors és assolir un bon control sobre la glucèmia, perdre pes (si hi ha excés de pes) i mantenir uns nivells normals de greixos.
Històricament, la creença més extesa sobre el tractament de la diabetis ha estat la supressió dels sucres “simples” i la seva sustitució per carbohidrats “complexos”. En els darrers anys, les recomanacions han canviat. Així, la American Diabetes Association recomana que les proteïnes representin entre un 10 y un 20% de l’energia, que menys del 10% provingui de greixos saturats i que un 10% provingui dels poliinsaturats. D’aquesta manera, entre el 60 y el 70% de l’energia hauria de provenir de carbohidrats rics en fibra soluble i de greixos monoinsaturats.
Malgrat que la teràpia nutricional és un component essencial per tractar la diabetis amb èxit, el cumpliment de les pautes que es proposen és un dels grans reptes per aquests pacients. La dieta que han de fer i la seva durada suposa un canvi important en la conducta d’alimentació, fet que dificulta el cumpliment del tractament.
Consideracions a l’hora d’establir un tractament:
A l’hora d’atendre persones majors amb diabetis, s’han de tenir en compte algunes consideracions respecte els pacients més joves.
Consideracions físiques: És habitual que la gent gran pateixi un deteriorament en sentits com la vista, l’olfacte o el gust, fent que puguin canviar les preferències alimentàries. La dieta pot estar limitada per la pèrdua parcial o total de les dents o per pròtesis en mal estat, per la dificultat per deglutir pròpia de l’edat i per problemes estomacals o intestinals. La selecció i preparació dels aliments pot ser problemàtica a causa de patologies com l’artrosi, els tremolors,… Cal dir que les malalties cròniques acostumen a estar relacionades amb l’envelliment, i que els pacients amb diabetis pateixen una o més d’aquestes malalties. Els tractaments d’aquestes afecten, sovint, al control de la glucèmia.
Consideracions psicològiques: Patologies com la depressió poden arribar a provocar la incapacitat per tenir cura d’ell mateix, que prengui la medicació de forma inadequada o que la deixi de prendre. És possible que, a més a més, presentin dèficits cognitius que facin gairebé impossible que puguin alimentar-se per sí sols. Aquests casos poden donar lloc a situacions de dependència, fent neccessària la presència d’un cuidador o, fins i tot, l’ingrés en una residència.
Consideracions ambientals: L’exercici físic i l’activitat física són components importants en la regulació de la glucèmia, però amb l’envelliment acostumem a reduïr-los significativament. Per aquest fet, és necessari un ambient estimulant que fomenti la pràctica d’exercici de forma adequada a les possibilitats del malalt, ja que fomentarem la despesa energètica i de glucosa. Tampoc podem deixar de banda l’entorn i la situació familiar del pacient, que pot influir positiva o negativament en el control de la malaltia. Així, una educació inapropiada i uns mals hàbits de salut podrien conduir a dietes inadequades. Les persones en situació d’aïllament social, pobresa, solitud i amb falta de suport social també són susceptibles de patir aquest tipus de problema.
Alimentació de l’ancià diabètic per racions (pes dels aliments crus):
Làctics: 200 ml. de llet o un iogurt.
Farinacis: 50 gr. de patates o boniatos. 20 gr. de llegums, 20 gr. de pà o castanyes. 15 gr. de tostades o cereals. 15 gr. d’arròs, farines, sèmoles o pasta.
Fruites: 150 gr. de meló, sindria o maduixes. 100 gr. de taronja, mandarina, pruna, pinya, kiwi o poma. 50 gr. de platan, raïm, cireres o figues.
Verdures: 300 gr. d’escarola, enciam, endívies, bledes, espàrrecs, col, cogombre, tomàquet, pebrot, albergínia o mongeta verda. 150 gr. de pastanaga, carxofa, remolatxa o cols de Brusseles.
Greixos: Una cullerada d’oli d’oliva. 10 gr. de mantega o margarina. 40 gr. d’olives. 30 gr. de crema de llet o nata. 15 gr. de fruits secs.
Aliments proteics: 50gr. de vedella, pollastre, conill, corder o porc. 75 gr. de peix blanc, peix blau o marisc. 40 gr. d’embotits o formatge fresc. Un ou.
Exemple de menú d’un ancià diabètic amb requeriment energètic mitjà (1.500-1.750 Kcal.)
Esmorzar: Una ració làctics, una de farinacis i una o dues racions de fruita.
Mig matí: Dos o tres racions de farinacis i mitja d’aliments proteics.
Dinar: Una ració de verdures, quatre o cinc de farinacis, dues d’aliments proteics i dues de fruita.
Berenar: Una ració de làctics, una de farinacis, una de fruita i mitja d’aliments proteics
Sopar: Una ració de verdura, tres o quatre de farinacis, una i mitja d’aliments proteics i dues de fruita.
* Nota: Les racions de greixos no haurien superar les cinc o sis per dia.
Text adaptat a partir de: VELLAS, SACHET, BAUMGARTNER “Intervención nutricional en el anciano“. Barcelona: Glosa, S.L
