Imaginis que vostè busca un pis de lloguer amb mobles. El va a veure, li agrada i se’l queda. Creu que, encara que estigui condicionat, hi posarà les seves coses? O creu que hi viurà sense posar cap complement propi? Probablement, hi posi una planta, o un quadre, o una fotografia o aquell objecte tan insignificant pels altres però tan important per vostè…i és que el ser humà fa una mena de vincle a certs béns materials, rellevants per ell. Un vincle que ens lliga als records, als moments i que d’alguna manera ens acompanya.
Tenir vuitanta anys i viure a una residència no és un cas diferent. Per això, considerem de vital importància que els residents facin propi el seu espai. A les habitacions dels nostres centres, les persones que hi viuen les fan seves. Fotografies, objectes significatius o qualsevol altre tipus de pertinença, ajuda a la persona a estar amb contacte amb la seva vida present i passada.
Aquest és un tema que d’entrada pot passar per alt, però que nosaltres considerem que és l’inici d’una estada agradable i còmode. Si per qualsevol de nosaltres, a diferents edats, és important mantenir aquell record de manera present i propera, imaginis de quina manera ho és per una persona que porta a les seves espatlles molts moments viscuts.
Tal com esmentàvem abans, les persones no només fem vincles amb altres persones, també ho fem amb les coses. La interacció que fem amb elles, no només ens diu molt de nosaltres mateixos sinó que tamabé ens deixa la possibilitat de conviure amb les coses que per nosaltres són o han estat significatives. I per què és tan important això per nosaltres? D’una banda perquè considerem que l’habitació d’un resident és casa seva i que per viure amb comoditat és important crear un espai on hi hagi cabuda per posar els significants més importants d’una vida pròpia. D’altra banda, el fet de personalitzar una habitació fa que el resident entri en contacte directe amb la seva memòria, la qual cosa la manté activa.
Les habitacions de les nostres residències són totes diferents igual que ho són les nostres cases i no perquè siguin més grans o més petites sinó perquè són pròpies i dins de cada una hi ha molt de nosaltres. Ens agrada aquell quadre i el volem penjat “aquí” i quan el mirem ens sentim satisfets. Si això li sumem que aquest quadre ens el va regalar la mare en un aniversari o és el retrat del nostre millor amic, encara ens sentim més orgullosos. Doncs bé, resulta molt gratificant veure que als nostres centres, les habitacions adquireixen personalitat pròpia.
La Maria per exemple té l’habitació plena de coses. Fotografies a les estanteries, dibuixos dels néts penjats a la paret, la miniatura d’un cotxe antic, caixes amb papers, llibres i fins i tot un teclat! Ja que adora la música. Quan t’invita a passar a la seva habitació agafa un àlbum de fotos i t’explica qui eren els seus pares. Sense dubte, això no només és una font de benestar per ella sinó que a més fa un altra funció important. La de mantenir la seva memòria activa i fer-la treballar.
L’habitació d’en Pere, per exemple és ben diferent. Hi ha menys coses però una que crida l’atenció. Flors de papers. Les feia ell quan era jove. En feia moltes, li encantaven i ara que ha fet els noranta- tres anys, les guarda amb orgull. Curiosament, també t’explica com les feia quan era jove i quantes en tenia. Així que la memòria torna a estar connectada.
D’aquesta manera trobem una història de vida, i un altre historia i un altre…En resum; VIDES. Cadascuna particular, cadascuna diferent. Úniques e insubstituïbles. I és que certament ens “enganxem” allò que no volem perdre, que és important per nosaltres i que a pesar de què passi el temps, desitgem que perduri.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
