Envellir amb altres cultures

Segons dades oficials del INE, a 1 de gener de 2015, hi havia a Espanya més de 4.719.000 persones estrangeres, de les quals 286.000 eren majors de 65 anys. D’entre aquestes persones, el 74,7% pertanyien a l’Europa comunitària, el 8,3% a Amèrica del sud, el 6,2% a l’Europa no comunitària, el 4,9% a Àfrica i el 5,9% a la resta del món. Tal com veiem doncs, el nombre de persones no és baix. Envellir amb altres cultures, és més habitual del que ens pensem i aporta una nova vivència de la qual també s’aprèn.

Els residents dels nostres centres estan parlant del seus orígens en una de les activitats a les quals assisteixen. El senyor A es nascut a Catalunya, i el senyor B a Andalusia. Entre ells també hi ha una persona de Galícia, i altres tantes de ciutats i pobles d’arreu d’Espanya. És la majoria. Tot i així, també hi ha una minoria que conforma el grup; una persona alemanya, un altra cubana, una japonesa i una francesa. Tots junts comenten de quin lloc venen i de quina manera ha estat el progres fins a envellir a un lloc diferent  del seu origen.

envellir amb altres cultures

No és estrany trobar estrangers dins del nostre país i a mesura que la població envelleixi, cada vegada ho serà menys. Certament però, algunes persones grans no estan tan acostumades a conviure amb gent d’altres costums i altres cultures. Tant per uns, com pels altres, adaptar-se a una convivència, és una tasca nova, que comporta un nou coneixement.

Després d’un procés adient d’adaptació, dins de la residència, les persones són més donades a obrir-se socialment. Costums i maneres de fer distintes es comparteixen, alhora de les activitats que proposa el centre. Certament en alguns punts i quan la persona té tan arrelat un tarannà determinat, és difícil canviar-lo o modificar-lo. Esforçar-se per parlar l’idioma o canviar hàbits d’oci, en son alguns exemples.

La part positiva és l’intercanvi de vivències. A les Residències del Grup Atlàntida, en el taller on es treballa l’aspecte vivencial, observem com les persones absorbeixen riquesa. Es pregunten, es responen. En definitiva: intercanvien maneres de dir i fer dels seus països veïns. Una experiència psicològicament gratificant. Estan contents, no només d’aprendre noves coses que desconeixien, sinó també de conviure amb els individus que les expliquen.

envellir amb altres cultures

La senyora X, explica que a França les escoles funcionen diferent que al territori català. Els seus néts que estan criats allà, li expliquen les diferències. La senyora Z, canta i aplaudeix quan comenta que l’afició que més li agradava fer amb el su marit, era sortir a ballar “sevillanes”. Ara bé, dins d’un mateix país o inclús dins d’un mateix continent les diferencies poden ser mínimes. On trobem diferències significatives és a països orientals com a la Xina i el Japó. En aquests casos la manera de relacionar-se, és ben distinta. Ser més o menys obert, no només és un tret personal de cadascú, sinó que també respon a un patró cultural. En aquests casos l’adaptació pot trigar més del que és habitual o pot adquirir un caire diferent. Sigui com sigui, la qüestió és que el què observem aporta més avantatges que desavantatges.

En totes les edats vitals, relacionar-se i promoure la socialització, és bàsic per la nostra salut mental. Així doncs, trobem molt positiu la barreja de cultures i la diversitat de vivències.

Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu

Article validat per: 
Categories:
Comparteix aquest article:

Subscriu-te a la nostra Newsletter

També et podria agradar

Salut! des de 1927
Segueix-nos:
Residencial Mas d'Anglí
Institut Químic de Sarrià, 43-47
08017 Barcelona
Tel. 93 434 22 99
Residencial Mas Piteu
Carrer de Natzaret, 67-81
08035 Barcelona
Tel. 934 34 22 55
Residencial Maragall
Pg. Maragall, 295
08032 Barcelona
Tel. 931 31 16 66
×