Els avis i les àvies tenen un paper important en la vida dels seus néts i nétes, aportant amor i suport incondicionals a la família. No només proporcionen suport físic i emocional, sinó que també ajuden els nens a comprendre la seva cultura, proporcionant-los un sentiment d’identitat i pertinença. Però aquesta relació no és unilateral, ja que els més petits, en el creixement, aporten als més grans el seu coneixement sempre en evolució. És, doncs, un work in progress per a totes dues parts.
En un entorn com el nostre, amb moltes obligacions laborals i socials, la figura dels avis i àvies s’ha convertit en un suport gairebé indispensable. Cobreixen hores, asseguren cures, fixen rutines… sempre des del voluntariat, sense demanar res a canvi. Potser no són estrictament necessaris, però sempre són el comodí que els pares i mares tenen a mà per esquivar els obstacles de la vida. I són un comodí que no només té cura dels més petits, sinó que aporta moltes altres coses.
Estabilitat en les transicions vitals
Els avis i les àvies solen ser un gran suport en èpoques de canvi. Quan els pares se separen o divorcien, quan hi ha un canvi de casa o de col·legi, o si hi ha una malaltia greu a la família, proporcionen consol i estabilitat. Tenir algú que aporti coherència pot ser vital en aquests moments difícils. A més de poder oferir consells pràctics i suport emocional durant els grans esdeveniments de la vida, els avis poden proporcionar continuïtat compartint històries sobre el passat de la família; això ajuda els nens a sentir-se més connectats amb les arrels.
Els avis solen professar amor incondicional als seus néts, de manera que als pares i mares els pot resultar difícil a causa de les pressions quotidianes. Per exemple, si un nét ha comès un error a l’escola o ha tingut dificultats per fer amics, l’avi sol ser més comprensiu i indulgent del que podrien ser els pares. Això pot ajudar que els nens adquireixin confiança en ells mateixos; saben que, per molts errors que cometin, els seus avis i àvies sempre els estimaran incondicionalments. Ja ho explicàvem en aquest article.
Els néts també ensenyen
Un altre gran avantatge de tenir una relació estreta entre avis i néts és que permet als més petits connectar fàcilment amb la història de la seva família a través dels relats dels grans. Els avis solen tenir fotos de generacions passades que poden donar als infants una idea d’on vénen i com era la vida al passat. Això ajuda a crear una major comprensió de la identitat, cosa que és beneficiosa per als joves que creixen avui i participen de diverses cultures de tot el món.
I viceversa. Els nens i nenes moltes vegades són els responsables de posar al dia els familiars més grans. Tenen la paciència suficient per ensenyar-los com funciona el telèfon mòbil i quins són els perfils més interessants de TikTok o Instagram, coses que els pares/fills gairebé mai no tenen temps de fer a causa de les seves obligacions quotidianes. O sigui que les dues generacions aprenen l’una de l’altra, es retroalimenten, al marge o més enllà de les tasques del dia a dia. Mentre es transmeten coneixements, es transmeten també valors. I això reforça sempre els llaços familiars.
