La figura professional del psicòleg a les residències per a gent gran és relativament nova. Parlem de l’any 2003, com a data clau, quan l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), va desenvolupar el “Model d’Atenció a les persones grans en residències Assistides”, incloent-hi aquest perfil professional, dins l’equip multidisciplinari. Des d’aleshores s’ha anat regulant progressivament la contractació d’aquesta figura professional. Ara bé, quines són les seves funcions dins l’entorn residencial? Per què és tan important la seva tasca?
La valoració psicològica del resident en les seves dimensions (emocional, cognitiva i conductual) és una de les principals taques del psicòleg. Aquest aspecte és molt rellevant per poder realitzar un pla d’intervenció directe i personalitzat, dirigit a la rehabilitació cognitiva i al tractament de l’estat emocional i conductual de la persona. D’altra banda i també molt important és l’ajuda que aporta aquest professional al procés d’adaptació del resident i a les seves famílies, tant en el moment de l’ingrés, com durant l’estada a la residència. Partint de la base de que cada persona és única i diferent, s’ha de treballar amb l’atenció centrada a la persona, com a ésser individual i particular. Des de la nostra filosofía, considerem que s’han d’atendre i acompanyar les decisions que pren el subjecte en aquesta etapa de la seva vida.
Altres tasques destacades i igualment rellevants per un psicòleg a una residència son:
- L’acompanyament en processos de dol.
- El suport familiar.
- El disseny i la implementació de tallers que beneficiïn l’estat psicològic de l’usuari.
- La realització d’informes dirigits a agilitzar la comunicació entre professionals sanitaris d’altres àmbits.
- El seguiment de la intervenció.
- La realització de programes per la intervenció amb persones amb demència.
- L’assessorament continuat i l’atenció directa.
El treball amb equip, amb la resta de professionals de la residència fa que l’atenció a la persona sigui l’objectiu principal dels nostres centres. D’aquesta manera i mitjançant reunions setmanals i la comunicació continuada, comptem amb la informació necessària per establir el millor pla d’intervenció pel resident. A la mateixa hora dissenyem plans de prevenció que ajudin a desenvolupar el benestar físic, psicològic i social del subjecte.
La senyora A té 82 anys i ha ingressat al nostre centre fa 6 mesos. És autònoma per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària però al quedar-se viuda va decidir (juntament amb l’opinió dels fills) ingressar a una residència. Una forta depressió la va portar a no cuidar-se, a no relacionar-se i a trobar-se malament físicament molt sovint. El cas de la Sra A no és el mateix que el de la sra B, que és una persona entusiasta i optimista però que té por a perdre memòria i s’obsessiona amb aquest tema, fet que fa que passi hores fent sopes de lletres. Cadascuna té la seva història de vida, la seva manera d’afrontar les coses, les seves mancances i les seves fortaleses. Per això és important avaluar els seus estats psicològics, dissenyar el pla d’intervenció corresponent a les seves necessitats i acompanyar-les en aquest procés, amb l’objectiu d’aconseguir el seu benestar integral.
Dins el pla d’intervenció i amb l’aportació de tot l’equip, la Sra A ha aconseguit aprendre hàbits alhora de menjar i rentar-se i està començant a participar en els tallers grupals per promoure de nou la relació social. Amb la Sra B en canvi, hem treballat les pors i hem pactat les hores necessàries per treballar aspectes cognitius, però també les hores d’esbarjo.
La cognició, l’emoció i la conducta són tan importants com l’estat físic. Prevenir, intervenir, acompanyar i donar suport psicològic és essencial per la salut integral de la persona.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
