La senyora Marcia i el senyor Norbert estan berenant i de mentre, entren en un debat força interessant. Ella diu que els homes són més fluixos i que les dones, no només es fan càrrec de tot, sinó que envers la malaltia són més fortes. El senyor Norbert es defensa del que ell considera com un atac al gènere masculí. La diversitat d’opinions està servida. Tindrà raó algun dels dos o no hi ha teories pràctiques per demostrar aquestes coses?
La vellesa està envoltada de mites i falses creences. Des d’edats més primerenques es visualitza la tercera edat com una etapa lligada a la malaltia i a la pèrdua. Sovint es parla des del desconeixement i s’atribueixen característiques inexistents o si més no exagerades. En alguna ocasió, hem parlat d’aquests mites i hem intentat desfer conceptes malinterpretats. De la mateixa manera, també s’opina molt en l’àmbit popular sobre la diferència entre homes i dones en aquesta etapa vital. Avui, seguim aclarint conceptes. Viu igual la vellesa un home que una dona? Qui té més resistencia als canvis? Les generalitzacions mai són bones però els estudis mostren diferències en certs aspectes. Parlem doncs de les diferències de gènere en la vellesa.
Com sempre, els estudis són molts i dins els mateixos a vegades hi ha certes contradiccions, però quan la majoria apunta cap a una direcció concreta, el pes és realment més significatiu. Sempre s’havia pensat que la vellesa afectava més a la dona. A causa de canvis hormonals, al climateri i a altres qüestions emocionals, les senyores s’emportaven la fama de ser les que gestionaven més deficitariament la vellesa però, amb el pas dels anys, s’ha comprovat que els homes, degut a la andropausa i a altres qüestions psico-físiques, tenen més dificultats d’afrontament, tot i que expressen menys el que senten. Ara bé, la cosa no és tan senzilla. Aspectes rellevants s’ajunten a l’hora de parlar amb propietat i les principals diferencies són:
- Les dones presenten major esperança de vida
- Després de la viudetat, les dones es mostren més autònomes que els homes. Ells tenen la capacitat de refer la seva vida amb més facilitat buscant altra parella, en canvi elles no mostren tanta predisposició en tornar a emparellar-se.
- Es presenten índexs de depressió més alts en dones que en homes.
- Tot i en situació de dependència, les dones tenen més predisposició a exercir de cuidadores.
- Les dones tenen una vida social més activa. Són elles les que busquen més el contacte social.
- Els homes es mostren menys demandants d’atenció que les dones i es presenta un índex més baix de queixa subjectiva.
- Els homes tenen més intel·ligència fluida i puntuen més alt en atenció sostinguda i memòria de treball.
- Les dones puntuen més alt amb tasques d’ aprenentatge verbal.
En resum; homes i dones es diferencien en certs aspectes tant cognitius com emocionals, però no és una cosa estranya. Durant totes les etapes vitals es donen punts distints. Hi ha coses que canvien, altres que es mantenen durant tota la vida.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
