Els infants de tot el món, esperen impacients l’arribada de Papa Noel i els Reis Mags. Es pot dir, que la il.lusió del Nadal quan ets petit, és una de les sensacions més màgiques de la nostra vida. Creixem, ens fem adults i ens fem grans i en aquest camí anem passant experiències, vivències i les il.lusions es transformen i adquireixen un altre forma. Ni millor ni pitjor, diferent. Ara bé…Quan hem arribat a la vellesa i portem dins nostre el pas del temps, la pèrdua de certes persones estimades i altres cirmcumstàncies; De quina manera vivim el Nadal? Persisteix la il.lusió d’aquesta festivitat tan rellevant?

A les Residències del Grup Atlàntida, celebrem aquestes festes amb diversos actes i activitats. Els nostres residents són els principals protagonistes en decorar els centres, en participar en les diferents activitats proposades i en actuar en els diversos espectacles que preparem. Aquest any, un cop més, han participat en la Marató de TV3, fent treballs manuals artístics per recaptar fons per la investigació de les malalties del cor. D’altra banda, s’han ocupat de guarir els espais en què habiten i de fer diferents celebracions. Ara bé, més enllà d’això, hem volgut saber, què opinen de les festes nadalenques i de quina manera les viuen.

Certament i a escala psicològica, les estadístiques parlen de què si hi ha una població a la qual afecta el Nadal, aquesta és la de la tercera edat. El sentiment de solitud, les pèrdues socials, personals, familiars, físiques i psicològiques afecten sobretot en aquesta època de l’any. Però també és veritat que tots aquests sentiments són viscuts de diferent manera quan la persona gran, està rodejada de gent amb la seva mateixa circumstància. És a dir; quan hi ha gent sola, que es junta amb altra gent amb la mateixa condició, el sentiment de solitud disminueix i augmenta el grau de satisfacció. Podem dir, doncs, que la relació social és fonamental per sentir-se acompanyat i per promoure sentiments de benestar.

Hem preguntat als nostres protagonistes, de quina manera es plantegen les festes;  si són bones, si s’han de mantenir, si amb el pas del temps ja no fan il.lusió i quins sentiments produeixen. Els resultats, són força contundents. Tot i que hi ha gent que afirma que les festes deixen de tenir gràcia amb els anys i que s’haurien d’exhaurir, són una minoria. La majoria de gent gran comenta trets diferencials, com ara els canvis que produeix l’edat i la manera de celebrar-ho però mantenen fermement, que són festes que s’han de mantenir, que són maques, que a pesar de les faltes, uneixen i que encara que hi hagi sentiments de pèrdua, són festivitats sagrades.

Molts parlen dels néts i de l’il.lusió de veure de quina manera els viuen. Altres parlen de tornar a casa el dia de Nadal i juntar-se un gran grup familiar. Hi ha qui afirma que és fantàstic no cuinar i anar de convitat a casa d’algun fill i també hi ha qui diu que ho celebrarà a la residència, amb altres companys que no tenen família. Així doncs, podem dir que tot i que els sentiments i les maneres de ser, són diferents, la gran majoria aposta pel manteniment d’aquesta festivitat.

Som petits, som grans i les etapes es transformen. No per això hem de deixar de gaudir, de tenir il.lusió i de continuar camins. Tots junts fem un conjunt.

Núria Costa

Psicòloga Mas Piteu