El dia del pare, el dia de la mare, el dia de la dona, el dia de la família,…Dies i dies assenyalats al calendari se’n fan ressò cada any. L’objectiu d’aquestes celebracions és el del reconeixement i el de fer una crida a l’importància de certs aspectes dins la societat. I d’aquesta manera no podia ser menys, els avis també gaudeixen d’un dia internacional, una jornada que se celebra el dia 26 de Juliol (en alguns països varia la data) i que té com a punt central la gratitud. Gratitud en vers el gran paper que fan els avis, dins l’entorn familiar i dins la societat.
Nosaltres també hem volgut parlar d’aquest dia i sumar-nos a la seva importància. En aquest article, volem fer un homenatge a tantes i tantes persones grans que contribueixen a mantenir els valors, els lligams i la solidaritat dins del nostre entorn social. D’altra banda, aquest homenatge també està dirigit a fer una crida sobre les necessitats i mancances d’aquesta part de la població.
Aquest any, les jornades celebrades arreu de món, han destacat el gran paper que estan desenvolupant els avis en els nostres dies. A Espanya concretament, i davant d’un moment econòmic i social difícil, els més grans, estan contribuint més que mai al desenvolupament emocional dels nens i a l’aportació econòmica que pateixen moltes llars del país a causa de la crisi actual. Aquesta qüestió no ha de passar desapercebuda i ha de ser proclamada perquè els nostres protagonistes rebin les felicitacions merescudes.
Als nostres centres, hem dedicat un espai vivencial perquè els més grans sentin la importància de les seves vides. Hem festejat les seves opinions quan han parlat d’experiències, d’aficions i de valors. Hem reforçat positivament els seus actes, quan amb molt d’esforç s’ocupen de qüestions familiars que no els hi pertoquen i els hem animat a què alcin les seves veus per expressar el que senten. Quin paper creuen que fan ells dins la societat? I dins la família? Se senten poc reconeguts?
Les opinions han estat poc variades. La majoria dels nostres avis, opinen que quan un és gran no se’l reconeix tant socialment com quan un és més jove. Fan incís en el fet d’haver deixat de treballar i d’haver deixat de formar part de cercles socials. La qual cosa ells ho perceben com un motiu pel qual són pocs reconeguts. Això sí, la majoria també opina que dins la família fan un paper fonamental i que és important que els avis vegin sovint a fills i néts. D’altra banda, alguns d’ells, agraeixen estar a una residència i sentir-se d’aquesta manera molt més actius, reconeguts i acompanyats. També els hi agrada gaudir de la possibilitat de fer nous vincles socials.
A les Residències Grup Atlàntida, treballem perquè el dia de l’avi no sigui només un dia. Sigui cada dia i ells trobin el benestar dins la seva vellesa. Tot i així, estan contents de saber que també se’n parla d’ells arreu de món un dia assenyalat.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
