“Recordar”o “narrar histories del passat” són dos fets del cicle vital que es troben dins de l’envelliment saludable i que, a més, són comuns entre la població a mida que va envellint. Però, com no hauríem d’explicar i compartir totes les experiències viscudes si forma part de la nostra trajectòria i constitueix el nostre “jo” del present? Aquest simple fet de parlar sobre la vida d’un mateix pot tenir molts efectes beneficiosos en les persones. En l’àmbit clínic, a través de la teràpia de reminiscència, s’ha vist que l’acte de rememorar vivències pot millorar la comunicació, potenciar l’autoestima dels pacients, augmentar la seva capacitat d’autorreconeixement i, fins i tot, millorar la relació entre professionals i pacients pel fet d’entendre millor la seva història de vida.
La teràpia de reminiscència o les dinàmiques que permeten recordar certs aspectes del passat es poden realitzar tant de forma individual com grupal. Els mitjans pels quals podem estimular la memòria són diversos: amb l’ajuda de fotografies (tant personals com d’objectes o situacions d’abans), amb música o sons familiars, objectes de la seva professió o significatius de la seva vida personal o simplement a través de preguntes que facin recordar una festivitat important (casament, naixement dels fills, vacances, etc.) la persona pot relatar esdeveniments viscuts. Tot plegat, ens permet crear un gran ventall de possibilitats per treballar aquest aspecte.
Com ja s’ha expressat, aquest comportament d’explicar històries del passat el trobem a la població gran de forma general, però, anem a parlar ara, per exemple, de la malaltia d’Alzheimer, la forma més comú de demència. En les etapes inicials, els dèficits cognitius no apareixen de forma homogènia, quedant afectades unes funcions i mantenint un funcionament òptim en altres. Específicament, en quant a la memòria, s’apreciarien clares dificultats per recordar fets recents i per aprendre nova informació. En canvi, la memòria remota (aquella que ens permet rememorar esdeveniments de fa molts anys) acostuma a estar intacte. Aquesta informació ens és útil als professionals per poder dur a terme una intervenció adequada i el més profitosa possible per al pacient/resident.
Utilitzar les estones d’oci i socialització amb l’objectiu de reactivar aquestes activitats o esdeveniments passats ajuda a que es mantingui la pròpia identitat i es modifiqui l’avaluació negativa que es té sobre el propi funcionament de la memòria, millorant així l’autoestima de l’ancià. Així mateix, és un acte que dóna sentit a la nostra vida i ens ajuda a mantenir una bona salut emocional, aspecte crucial en aquesta etapa on, mirant en retrospectiva, hem de sentir-nos còmodes i a gust amb la vida que hem tingut.
Per últim, és important no oblidar i tenir en compte que els tallers de reminiscència es duen a terme en estones d’oci social i cultural, així doncs, les experiències que es pretenen recordar han de tenir un caire positiu per crear un espai relaxat i agradable per a la persona i que gaudeixi d’aquest moment.
Mireia Abad
Educadora social
