Diuen que s’ha d’aprendre de jove, que és l’edat on l’aprenentatge és més fàcil i important. També diuen que a mesura que ens fem grans anem perdent facultats i que la capacitat per aprendre disminueix. Envellir sol veure’s com un procés de pèrdua progressiva i poca gent es pregunta fins a quin punt hi ha alguna ganància intel·lectual. Avui, volem parlar-vos d’aquest tema, deixant patent que cada etapa vital porta associada el seu talent i la vellesa no és menys.
Qui no ha sentit a parlar de la pedagogia? Tothom sap que és la ciència que estudia la metodologia i l’educació, especialment infantil. Quan creixem llavors sembla que el món cognitiu s’aturi i que el compte enrere comenci, per fer-nos menys intel·ligents, menys hàbils i amb menys destreses. Ara bé, no tothom ha sentit a parlar de la geragogia. Una nova ciència que ens diu que realment podem i devem aprendre al llarg de tota la vida.
No direm que a mesura que envellim no hi ha canvis en l’estat psicofisiològic d’una persona. Evidentment n’hi ha. Se sap per exemple que el cervell s’encongeix amb l’edat i que els processos metabòlics es fan més lents. Però també se sap que aquests canvis no porten un empitjorament de les funcions i que la pèrdua de neurones pot ser substituïda per cèl·lules adjacents reforçant la connectivitat i la complexitat de la resta de neurones. Això vol dir que a la vellesa probablement es redueix la capacitat per adaptar-se a nous contextos, però a canvi pot haver-hi una millora de les estratègies emprades per recordar les capacitats ja apreses.
I quin paper agafa aquí la geragogia? Doncs seria una pedagogia aplicada a l’ancianitat i aquella que permetria centrar-se en enfortir les habilitats i capacitats d’aquesta intel·ligència executiva ja adquirida, amb l’objectiu d’augmentar l’activació de xarxes neuronals. Això probablement incrementaria la reserva cognitiva. D’aquesta manera si el pedagog és qui educa al jove, el geragog és qui educa a l’ancià.
Així doncs, podem dir que el cervell jove i el cervell gran, aprèn diferent i gestiona el coneixement de manera diversa. L’objectiu de la geragogia és millorar el talent del cervell ancià potenciant les seves fortaleses.
A les Residències del Grup Atlàntida, posem en pràctica aquesta ciència. Treballem amb els nostres avis la manera de mantenir el cervell actiu, potenciant l’activitat intel·lectual. Diversos exercicis posen en marxa el sistema cognitiu. Escriure, llegir, calcular, fer treballs manuals, conversar, reflexionar, crear…són tasques que es porten a terme amb l’objectiu esmentat. Paral·lelament també enfortim l’autoestima i potenciem el sentiment d’autorealització.
En resum; l’aprenentatge no s’acaba mai. Si més no es transforma i al cervell ho gestiona diferent. És important desfer el mite que a la vellesa ja no hi ha capacitat per gaudir de nous aprenentatges. Si es treballa i s’educa amb l’objectiu d’enfortir les capacitats intel·lectuals, podem gaudir d’un envelliment molt saludable pel nostre sistema cognitiu. La geragogia aposta per això i nosaltres ho posem en pràctica.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu.
