James Parkinson l’any 1817, va ser el primer a observar la simptomatologia de la malaltia de Parkinson, la qual va definir com a paràlisi agitant. Va ser més tard, quan el neuròleg Charcot va batejar aquesta patologia amb el nom que avui la coneixem; malaltia de Parkinson. A partir d’allà, multitud d’investigacions han seguit esbrinant què és exactament i de quina manera es manifesta.
Parlem d’un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós, amb afectació a les neurones que produeixen la dopamina, fent que morin o no funcionin correctament. Aquesta afecció recau directament sobre la coordinació dels moviments, fent que a poc a poc es perdi el control sobre els mateixos. Però aquesta no és l’única característica de la malaltia (tot i que és la més visible). Hi ha d’altres igualment rellevants;
- El tremolor és un símptoma bàsic, encara que no s’estigui realitzant cap moviment. Sol començar amb l’afectació de les extremitats però també pot arribar a la cara o a la mandíbula.
- Bradicinèsia o lentitud per realitzar moviments. El pacient sol trigar més temps de l’habitual alhora de desenvolupar una acció tal com cordar-se els botons o menjar. També és reflexa en la “marxa parkinsoniana”, la qual cosa implica un caminar lent i costos.
- Rigidesa del to muscular, la qual cosa implica dificultat per relaxar els músculs, acompanyat de dolor, rampes i disminució de l’expressivitat.
- Inestabilitat postural
- Trastorns del son; somnolència diürna o bé alteracions del cicle vigília-son
- Lentitud del pensament i afectació cognitiva
- Alteracions de l’estat d’ànim
- Al·lucinacions o idees delirants
- Trastorns del control d’impulsos
La malaltia és crònica i progressiva. Es a dir; els símptomes empitjoren amb l’evolució de la mateixa. També cal dir que les investigacions apunten a que és heterogènia, pel que cada pacient pot presentar variabilitat amb els símptomes. La causa segueix essent desconeguda, tot i que es parla d’una combinació de factors genètics i mediambientals.
Tinc Parkinson, i què?
El senyor A, és un resident de vuitanta-quatre anys. Té molt assumida la seva malaltia i a part del tractament farmacològic que rep, fa tot el possible per frenar el deteriorament propi d’aquesta patologia. Per aquest motiu, assisteix cada dia a fisioteràpia, doncs se sap que l’exercici físic constitueix un bon antídot als símptomes presentats. D’altra banda, participa a totes les activitats d’estimulació cognitiva que proposa cada dia el centre. D’aquesta manera, treballa aspectes tan importants com la memòria, el càlcul, el pensament abstracte, l’atenció, les funcions executives, etc. El senyor A, a més, és un gran lector i s’esforça per continuar llegint novel·les d’aventura, a part de què demana cada dia el diari per estar ben informat. Paral.lelament rep ajuda psicològica i emocional, ja que li agrada assessorar-se i desfogar els seus neguits. Amb això se li faciliten recursos per conviure amb la malaltia.
Exemples d’aquests són dignes de menció, ja que demostren la superació personal i les ganes de viure. El senyor A és casat fa seixanta anys i la seva dona ha decidit venir a viure al centre per fer-li costat i acompanyar-lo en aquest procés. Sobren paraules davant de l’optimisme, l’alegria i l’amor que es demostren.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
